1. Els diftongs
S’anomena diftong el grup fònic que combina dins de la mateixa síl·laba una vocal qualsevol, que funciona com a nucli sil·làbic, i una i o una u.
Segons la posició que ocupen la i i la u en relació a la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.
Són diftongs creixents els formats per una semiconsonant precedida per una g o
una q, i seguida de la vocal nuclear:
ua |
guany, qua-tre |
üe |
qües-ti-ó, un-güent |
üi |
lin-güís-tic, o-bli-qüi-tat |
uo |
quò-rum, quo-ta |
Són diftongs decreixents els formats per una vocal nuclear seguida d'una semivocal:
ai |
ai-re, mai |
au |
cau-ré, pau |
ei |
rei-na, re-mei |
eu |
he-reu, veu-re |
ii |
mii-asi, no-vii |
iu |
es-tiu, viu-re |
oi |
boi-ra, he-roi |
ou |
cou-re, re-mou |
ui |
buit, cui-na |
uu |
duu, lluu |
2. La síl·laba tònica
En una paraula polisíl·laba, la síl·laba tònica és aquella que es pronuncia amb més força.Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:
Les paraules o mots monosíl·labs, segons la força amb què es pronuncien, es classifiquen en dos grups: