L'oració composta (2/2)
3. SUBORDINACIÓ
Les oracions subordinades es divideixen en substantives, adjectives i adverbials, segons si l'oració en qüestió es comporta com un substantiu, un adjectiu o un adverbi.
3.1. Oracions subordinades substantives
Poden tenir tres formes diferents:
· Completives: que + verb en forma personal.
Em va demanar que li donés un cop de mà.
· D'infinitiu: encapçalades amb un infinitiu.
Em va demanar ajudar-lo.
· Interrogatives indirectes: introduïdes per un pronom interrogatiu.
Em pregunto qui m'ajudarà.
Poden exercir diferents funcions sintàctiques a l'oració principal:
· Subjecte: encapçalades per que, infinitiu o altres (què, com, qui)
Em preocupa molt que no vinguis.
No m'agrada treballar al torn de nit.
· C. Directe: encapçalades per que, infinitiu o altres (si, què, qui, com).
Em va explicar que no vol pujar.
Els cosins volen pujar a les golfes.
· C. Indirecte: només encapçalades per un relatiu.
Doneu els discos als qui vinguin a la festa.
Guardem xampany per als qui arribin tard.
· Atribut: encapçalades per que, infinitiu o el relatiu el que.
La meva opinió és que deixem aquest joc absurd.
La consigna és acabar els primers.
· C. Preposicional: encapçalades per que o la preposició que introdueix el verb (recordeu el canvi i caiguda de prep: a, de, en i amb cauen davant que i en davant infinitiu
canvia per a o de).
Acostumeu-lo que prengui vitamines.
El joc consisteix a deixar-se empentar.
· C. del Nom, de l'Adjectiu i de l'Adverbi: encapçalades per que o de, complementen un nom, un adjectiu o un adverbi.
Tenim la impressió que baixarà el preu de la gasolina.
És incapaç de recordar la data del meu aniversari.
Estàvem lluny de trobar la solució.
3.2. Oracions subordinades adjectives o de relatiu
Poden ser de dos tipus:
1. Especificatives: restringeixen o limiten el significat de l'antecedent
Els ocells que volaven molt alt van desaparèixer.
Els camions que anaven carregats es van haver d'aturar.
2. Explicatives: amplien o afegeixen una qualitat a l'antecedent.
Els ocells, que volaven molt alt, van desaparèixer.
Els camions, que anaven carregats, es van haver d'aturar.
Els dos tipus poden excercir diverses funcions sintàctiques a l'oració principal:
· Subjecte: encapçalades per que o art+qual.
El metge que ha operat el meu pare és molt bon cirurgià.
Els minaires, els quals fan vaga, no accepten reduccions.
· C. Directe: encapçalades per que o art+qual.
Dóna'm el diari que llegeixes.
El meu germà, el qual he trobat aquest matí, em portarà.
· C.C. Temps: encapçalades per que o art+qual.
Això succeí l'any que ens vam disfressar de pirates.
El dia que el vegi li ho diré.
· C. Indirecte: encapçalades per a/per a+ qui o a/per a+ art+qual.
El noi a qui tu creus és el més mentider.
Els guanyadors, als quals el president s'adreçà, van marxar.
· C. Prep: encapçalades per prep+què, prep+qui o prep+art+qual.
La casa de què hem parlat no la compraré pas.
L'actriu de qui et parlava és germana d'en Jordi.
La masovera a la qual et refereixes viu a Vilafranca.
· C. C. Lloc: encapçalades per on, prep+què o prep+art+qual.
La cambra on havíem passat les nits, l'han ensorrat.
A la cambra en què dormíem s'hi ha calat foc.
Les plataformes damunt de les quals hem ballat han cedit.
· Altres C. C. (companyia, instrument...): encapçalades per prep+què, prep+qui o prep+art+qual.
La clau amb què tanquem l'armari s'ha rovellat.
El veí amb qui discuties l'altre dia és estranger.
La situació contra la qual lluitem no és irreversible.
· C. del Nom: encapçalades per art+N+de+art+qual.
La tribu d'aquests guerrers, la valentia dels quals és llegendària, forma part de la família amazònica.
ORACIONS I PRONOMS DE RELATIU
1. La funció del pronom relatiu i la funció de l’oració de relatiu
a) Va donar-me el llibre. El llibre era meu.
b) Va donar-me el llibre [que era meu]
Al cas b, per no tornar a fer servir la paraula llibre unim les dues oracions mitjançant un pronom relatiu que. El pronom relatiu farà, en aquest cas, la funció de subjecte (exactament igual que
el llibre a El llibre era meu). Tota l’oració de relatiu (que era meu) farà la funció de CN.
2. Explicatives i especificatives
El llibre que és sobre la taula no és d’en Lluís. (hi ha molts llibres a l’habitació)
El llibre, que és sobre la taula, no és d’en Lluís. (hi ha un sol llibre a l’habitació)
Els alumnes que han acabat la feina poden marxar. (uns quants alumnes)
Els alumnes, que han acabat la feina, poden marxar. (tots els alumnes)
3. El pronom relatiu que
Enllaça oracions i es refereix a un element esmentat abans (antecedent).
La pel·lícula que fan a la tele és d’aventures.
(antec.) (pron. rel.)
El pronom relatiu que no va precedit de preposició. Tampoc portarà accent.
4. Preposició + article + qual; preposició + què
Quan usem un pronom relatiu precedit de preposició, hem de fer servir:
El relatiu compost el qual/la qual/els quals/les quals
La novel·la de la qual et parlava és damunt la taula.
El relatiu tònic què
La novel·la de què et parlava és damunt la taula.
5. El relatiu qui, que es refereix sempre a persones
Aquell és el veí amb qui parlava.
6. Per referir-nos a llocs, podem usar també el relatiu locatiu on.
El llac en el qual/en què/on ens banyem és molt fondo.
QUE (sense accent):
1. Pronom relatiu. Substitueix un element anterior a la frase que s'anomena antecedent, al qual fa referència:
El metge que ha operat el meu pare és ...
Dóna'm el diari que llegeixes.
Això succeí l'any que ens vam conèixer.
Els alumnes estudien força, fet que / cosa que ...
2. Conjunció. No té cap funció sintàctica, només introdueix una clàusula. No porta mai preposició al davant, ja que aquesta cau:
Em va dir que el fuster vindria dissabte.
Els prego que m'informin dels aconteixements.
Penso que és impossible que esclati la guerra.
M'agrada que vingui a casa tota la família.
ATENCIÓ a les conjuncions compostes, també sense accent: ja que, com que, per tal que, com sigui que, atès que, a fi que, de manera que, posat que, mentre que, sempre que, en cas
que, tret que, només que, a menys que, encara que, tot i que, malgrat que, bé que..., excepte perquè.
QUÈ (amb accent):
1. Pronom interrogatiu. Poden ser directes o indirectes:
Què dirà la gent de mi?
Em preocupa què dirà la gent de mi.
Què li sembla el projecte?
No sé què diran del projecte
ATENCIÓ a per què (oració interrogativa) i perquè (conjunció causal o final, oració afirmativa):
-Per què heu arribat tan d'hora?
-Hem arribat d'hora perquè hem sortit molt aviat.
-Per què em portes aquest rellotge?
-Te'l porto perquè me l'arreglis.
2. Pronom relatiu darrera preposició. També té antecedent:
La casa de què hem parlat no la compraré pas.
A la cambra en què dormíem s'hi ha calat foc.
La clau amb què tanquem l'armari s'ha rovellat.
EXERCICI
3.3. Oracions subordinades adverbials
N'hi ha de varis tipus:
· Temporals: donen informació del temps de l'acció de l'or. principal i s'agrupen en tres grups: d'anterioritat (abans que), de simultaneïtat (quan, mentre, mentre que, cada cop
que, en+inf...) i de posterioritat (després de o que, des que, d'ençà que, tan aviat com...).
Pagaré la multa abans que em vingui amb recàrrec.
Mentre fèiem el sopar, els nens miraven la televisió.
Després que sortiren del conservatori, anaren a ca l'oncle.
· Locatives: indiquen un lloc i són encapçalades per on, prep+on o locucions adverbials (allí on, allà on, arreu on, pertot arreu on...). No les confongueu amb les de relatiu
introduïdes per on (les locatives no tenen antecedent).
Vàrem anar allí on indicava el rètol.
No sabem d'on vénen aquests atletes.
· Modals: indiquen la manera com es realitza l'acció de la principal i són encapçalades per com, com si, segons, segons com, tal com...
Neda com puguis.
Segons com vagi l'operació, sortirà aviat de la clínica.
· Quantitatives o comparatives: s'agrupen en tres grups segons la relació: d'igualtat (tan... com o tant... com), de superioritat (més... que, millor... que) o d'inferioritat
(menys... que, pitjor... que o no... tan(t)... com).
Hi ha tantes forquilles com plats/En Joan és tan lleig com tu.
Han estudiat més/menys que els altres.
No m'agrada tant menjar com beure.
· Causals: indiquen causa i són encapçalades per perquè, ja que, com que, per tal com, a causa que, com sigui que, vist que, atès que, etc.
Hem arribat d'hora perquè hem sortit aviat de casa.
Vist que és el millor fotògraf, li hem donat el premi.
· Finals: indiquen finalitat o objectiu i són encapçalades per perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, etc.
T'ho portem perquè ens ho arreglis.
Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat.
· Consecutives: indiquen conseqüència i són encapçalades per tant/tan/talment... com, massa/molt/prou... perquè, fins al punt que, de manera que, de forma que, etc.
Tenia tanta son que m'he adormit en el sofà.
Era seriós fins al punt que no reia mai.
· Condicionals: expressen condició i són encapçalades per si, posat que, sempre que, a condició que, en cas que, fora que, tret que llevat que, només que, a menys que, mentre
(que), etc.
Vindran a veure'ns si els telefonem.
Et donaran la feina a condició que l'enllesteixis puntualment.
· Concessives: expressen una objecció, un obstacle o una dificultat i són encapçalades per encara que, per més que, ni que, tot i que, a pesar de/que, malgrat que, per bé que, bé
que, si bé, mal que, tot i+inf, etc.
Encara que sigui vermell me'l quedaré.
Treu bones notes, malgrat que no estudiï.
Ampliació
OBSERVACIONS SOBRE LA SUBORDINACIÓ
1. Substantives
CAIGUDA DE PREPOSICIÓ: la caiguda de qualsevol preposició davant de la conjunció que genera oracions amb funció de C. Prep. sense preposició (es poden confondre per CD):
La seva habilitat consisteix en l'equilibri constant. (C. Prep.)
La seva habilitat resideix que camina sobre una corda. (C. Prep.)
INTERROGATIVES INDIRECTES: Com en les interrogatives directes, l'interrogatiu per què va separat:
Per què no ve?
Em pregunto per què no véns.
No ens estalviarem mai la conjunció que:
Preguem que respecteu el descans dels veïns.
2. Adjectives
RELATIVES SENSE ANTECEDENT: són les úniques construccions que admeten les formes el que, la que, els que i les que (o el qui, la qui, els qui, les qui):
Aquest bolígraf i el que vas portar ahir són semblants.
QUI: no fa mai la funció de subjecte. Generalment apareix darrere una preposició:
*L'home qui canta és excursionista.
RELATIU COMPOST: no apareix mai sol en oracions especificatives. Sí que pot aparèixer darrere preposició o sol en explicatives:
*L'home el qual canta és excursionista.
L'home en el qual confia és excursionista.
RELATIU NEURE: té com a antecedent una oració, no un sola paraula:
Estic cansat, cosa que/la qual cosa m'impedeix rendir.
La mare va servir la crema, cosa que/la qual cosa va ser aplaudida.
CONSTRUCCIÓ DE CN (en castellà, cuyo): ha de tenir aquesta estructura: SN+de+rel. compost:
Aquest rellotge (les agulles d'aquest rellotge s'han encallat)... del qual
El nou gerent, les mentides del qual són famoses, ha estat destituït.
RELATIUS DE CC de LLOC: hi ha tres construccions equivalents:
La casa on/en què/en la qual viu és al Pirineu.
PLEONASMES: cal evitar la repetició d'una mateixa funció en dos pronoms (un feble i un relatiu):
*La casa on (CC) hi (CC) viu és al Pirineu.
La casa on viu és al Pirineu.
*Hi havia una fàbrica d'on en sortia fum.
Hi havia una fàbrica d'on/de què/de la qual sortia fum.
3. Adverbials
CONJUNCIÓ PERQUÈ: Tant pot expressar causa com conseqüència:
Treballa perquè vol ser ric.
Treballa perquè ho necessita.
ÚS DEL GERUNDI: no pot expressar mai posterioritat ni conseqüència, la subordinada ha d'expressar una acció anterior o simultània:
*Els bombers van arribar al lloc de l'incendi apagant el foc.
Els pintors treballen xiulant.
ÚS DE DONCS: no expressa mai causa expressa conseqüència. Cal substituir-lo per ja que/perquè:
*No sabia què dir, doncs havia mentit.
SI NO/SINÓ: cal no confondre la conjunció coordinada adversativa sinó amb la conjunció condicinal negativa si no:
L'aigua no és freda, sinó calenta.
L'aigua estarà sempre freda si no l'escalfes.
TAN/TANT i QUAN/QUANT: cal no confondre'ls. Podem mirar l'equivalència en castellà i escriure'ls amb -t final quan equivalen a tanto i cuanto.
No riguis tant / Estic tan cansat...
Quant temps et cal? / Quan marxis, avis'm.
CONNECTORS
Preposicions
· a o en?
-La preposició a introdueix el CI, però no el CD. Podem diferenciar el CD del CI substituint el complement per un pronom feble de la 3a persona del singular (CD=el/la, CI/li):
Tu aconselles a la germana? (CI=li) --> incorrecte
Tu aconselles la germana? (CD=la) --> correcte
-Introduint CC Lloc, usarem a si utilitzem verbs de moviment o direcció, i usarem en si utilitzem verbs de situació, presència o repòs:
Pujarem a la muntanya
Viuen en paratges desèrtics
-Introduint CC Temps, fem servir a davant períodes del dia o de l'any, mai per:
Ens veurem demà per la tarda --> incorrecte
Ens veurem demà a la tarda --> correcte
Davant infinitiu, quan expressa temps o causa), fem servir en, tot i que al es pot fer servir col·loquialment:
En sortir del cinema, vam trobar vint duros
Al sortir del cinema, vam trobar vint duros
· per o per a?
-Generalment, per correspon en castellà a por, mentre que per a correspon a para. Ara bé, davant infinitiu acostumem a suprimir la a:
Ho han dut per al director
Vindrem per veure el nou local
· fins a i cap a
-Només podem estalviar-nos la preposició a davant d'alguns adverbis, dels demostratius i de la conjunció que:
No ho sabré fins demà/ aquest dilluns/ que arribi dilluns
· Caiguda de preposicions
-La conjunció que farà caure qualsevol preposició feble que vagi al seu davant. En cas d'una preposició composta (des de, d'ençà de, fins a, cap a, etc), caurà la preposició més propera a la
conjunció que:
La mare pensa en l'arribada d'en Sergi
La mare pensa que en Sergi arribi
La mare pensa malament des que en Sergi va arribar
· Canvi de preposicions
-Els verbs que introdueixen preposició en o amb han de canviar aquestes preposicions per a o de si el complement preposicional s'inicia per un verb en infinitiu:
Pensa en la feina que has de fer
Pensa a/de fer la feina pendent
· Quant a i pel que fa a
-*En quant a és incorrecte. En el seu lloc, cal utilitzar pel que fa a, quant a, respecte a, referent a, pel que respecte a, amb referència a, a propòsit de.
Quant a la desaparició d'en Pere, ...
· Arran de
-*Arrel de és incorrecte amb el significat de a partir de. Farem servir a partir de o arran de:
Arran de la desfeta, el país es va ensorrar
· A causa de
-La forma degut només pot ser usada com a participi o adjectiu. Per tant, concordarà en gènere i nombre amb un substantiu. L'expressió *degut a amb sentit causal és incorrecta, hem d'utilitzar a
causa de, per culpa de, gràcies a:
La crisi és deguda a l'alt grau de pressió
A causa de la pressió hi va haver una crisi (*Degut a la pressió...)
Conjuncions
· Sinó i si no
-Sinó és una conjunció adversativa que denota oposició. Va seguit sempre d'un substantiu, un adjectiu o una oració subordinada:
No ho ha fet la Irene, sinó la Marta
-Si no és una conjunció condicional més un verb en modalitat negativa. També pot tractar-se d'una comjunció concessiva més un verb en modalitat negativa:
No ho aconseguirem si no ens esforcem
Si no intel·ligent, és força espavilat
· Doncs incorrecte
-La conjunció doncs introdueix una conseqüència, mai una causa. Abans d'utilitzar doncs, farem la prova de substituir-lo per ja que o perquè, i si la frase queda ben muntada, es tractarà d'una
frase causal on l'ús del doncs és incorrecte:
No vindrà pas, ja que/ perquè té molta feina (doncs incorrecte)
· Perquè, per què o per a què?
-La conjunció perquè tant pot ser causal com final (sempre junt i amb accent). Per què és un interrogatiu de causa o un relatiu (sempre separat i amb accent). Per a què és un interrogatiu de
finalitat o destinació, o un relatiu (sempre separat i amb accent):
T'ho he dit perquè ho sentia així (causal)
T'ho dic perquè ho tinguis molt en compte (final)
No entenc per què crides tant (interrogatiu indirecte)
Per què crides tant? (interrogatiu)
Per a què serveix aquest estri? (interrogatiu/destinació)
· Omissió incorrecta de la conjunció que
-Mai es pot ometre la conjunció que en introduir una oració subordinada:
Espero que hi arribareu aviat
*Agraïria em diguéssiu com puc...