La base lèxica del català

Els ibers i les tribus ibèriques

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El basc

 

El lèxic patrimonial
La base del lèxic català és el llatí parlat, dit també llatí vulgar. D'aquesta variant del llatí prové la majoria de mots que formen l'anomenat lèxic patrimonial o hereditari. No obstant això, mots provinents del llatí culte o escrit també han penetrat en un camp específic del vocabulari (eclesiàstic, jurídic, tècnic, administratiu...) amb una simple adaptació. En algun cas s'ha produït que mots llatins han donat al català un mot per la via patrimonial i un altre per la culta:

 

COPULA cobla, còpula
FOLIUM full, foli
LUNA lluna, lunar

Dintre dels elements derivats del llatí també s'hi compten molts prefixos cultes: ante-, extra-, infra-, circum-, super-, ultr-, etc.

 

Els dies de la setmana (part 1, part 2 i part 3) i els mesos de l'any (part 1 i part 2) també provenen del llatí.

 

Influència del grec
Molts mots presos de la llengua grega entren al català o directament (Roses, Empúries, etc.) o a través del llatí (aire, hora, pedra, marbe, oliva, espàrrec, perdiu, escorpí, pop, esponja, dofí, cranc, llàgrima, braç, estómac, etc.).
Però el grec ha estat la gran font de tecnicismes moderns no només en el català sinó en totes les d'influència occidental, anglès inclòs (matemàtica, meteorologia, geologia, telescopi, mecanografia, diagrama, cibernètica, cinema, etc.), sobretot en el camp de la medicina (pneumònia, otitis, higiene, farmàcia, termòmetre, òptica, quirúrgic, epidermis, afonia, etc.). També ens ha llegat alguns prefixos cultes: anti-, auto-, hiper-, micro-, neo-, pseudo-, mono-, penta-, quilo-, poli-, etc.

 

Influència de llengües germàniques antigues
En plena evolució del llatí, penetren al català en formació mots de l'àmbit de la guerra (guerra, guàrdia, espia, treva, estrep, etc.), de l'àmbit domèstic (sabó, amanir, llesca, tap, sala, banc, rostir, bugada, jardí, etc.), de parts del cos (anca, esquena, melsa, etc.), adjectius (blanc, blau, bru, gris, fresc, ric, lleig, boig, etc.) i verbs (gratar, guarir, fornir, guanyar, etc.).
També van deixar noms de persona (Albert, Ricard, Berta, Alfred, Miró, Raimon, etc.) i de lloc (Gombreny, Fussimanya, La Geltrú, Gisclareny, etc.).

 

Influència de l'àrab
La dominació àrab a Catalunya va ser desigual. Mentre a la Catalunya Vella a penes durà alguns anys, a la Catalunya Nova els sarraïns dominaren durant generacions. Al País Valencià hi hagué moriscos fins al segle XVII, quan foren expulsats. Per tant, en alguns llocs el català convisqué amb l'àrab des de pocs anys fins a vuit segles i deixà aquestes empremtes:

 

construcció: rajola, safareig, magatzem, racó, alcova, barri...
administració: alcalde, raval, agutzil...

objectes domèstics: gerro, safata, setrill, tassa, catifa, matalàs, sofà, arracada, barnús...
agricultura i menjar: cotó, arròs, carxofa, garrofa, síndria, albercoc, safrà, albergínia, llimona, taronja, xarop, escabetx...

comerç: tarifa, albarà, tanda, duana, arrova, quirat...

meteorologia: ratxa, xaloc, llebeig, garbí...
química: alcohol, sucre, quitrà, aiguanaf, alambí, talc...
lèxic militar: almirall, almogàver, genet, alcàsser...

 

 

Els gal·licismes
Durant l'Edat Mitjana hi ha una primera onada de penetració de gal·licismes al català, sobretot de paraules relacionades al vocabulari guerrer, cavalleresc, cortesà i feudal (arnès, llinatge, peatge, pavelló, botí, estendard, dard, fletxa, malla, joia...); als segles XIX i XX arriben mots de camp molt diversos (pantalons, etiqueta, moda, brusa, jaqué, finança, aval, burocràcia, conserge, piquet, gillotina, intriga, barricada, hissar, cadet, brigada, dutxa, cremallera, flam, xampinyó, beixamel, bombó, conyac, entrecot, menú, xofer, xalet, xef, lampista...).
 

 

Els italianismes

Entren de l'italià sobretot mots dels camps de la música i de l'espectacle: tercet, arlequí, comediant, duo, contralt, soprano, tenor, batuta, concert, violí, carnaval, pallasso, saltimbanqui, piano, partitura, capritx, casino, confeti...
També d'altres camps: pantà, bergantí, regata, anxova, golf, caputxa, macarró, balanç, saldo, gruta, estrafolari...

 

Els anglicismes
La llengua anglesa és la principal exportadora de mots a totes les llengües del món. El català també és permeable a aquesta influència:

  • prenent mots sense adaptar: bacon, boy scout, jeep, striptease, self-service...
  • adaptant-los mínimament: bistec, boicot, estrès, bumerang, derbi, còctel, gol, jòquer, ianqui, xutar, túnel, rècord...
  • i dotant els mots catalans de nous significats que no posseïen: càmping (lloc d'acampada), apartament (pis petit), congestió (referit al trànsit), creuer (viatge en vaixell), estudi (lloc de treball), extra (comparsa en cinema), model (maniquí viu), serial (novel·la radiofònica i televisiva)...

Hi ha molts camps on l'anglès té un domini abassegador en la incorporació de nous mots: economia, ciència, electrònica, electroacústica, informàtica, esport...

 

Els castellanismes
Per raons de veïnatge i de supremacia cultural el castellà ha tingut molta influència damunt el català. A partir dels segles XVI i XVII comença el transvassament de mots castellans al català:

  •  
  • admesos al diccionari: bàndol, casar, coix, fondo, boda, amor, preguntar, quedar, senzill, queixar-se, alabar, llàstima, resar, cotxe, pis, booatxo, burro, enfadar-se, totxo, curandero, gandul...
  • no admesos però arrelats: acera, afició, alfombra, apuro, barco, cadera, caldo, carinyo, cuidar, despedir, disfrutar, embustaro, entregar, enxufar, gasto, guapo, llaga, mimar, monyo, polvos, puro, quarto, tio, tonto, trajo, xispa, xupar... Tenen fàcil substitució amb un domini normal de la llengua.
  • d'introducció recent, difícils de substituir sense un bon domini de l'idioma: botiquí, bursàtil, despegar, despotricar, enterar, enterar, immediacions, medir, melena, parrillada, peató, rentable, resto, robo, silló, tamany, tatxat, valla...

 

EXERCICIS

Troba les paraules :


Conjunt de mobles, roba, etc. que porta la dona quan es casa

………………………………………………..

de l'àrab

As-suwar

Pedra preciosa

………………………………………………..

del llatí

smaragdus

Beguda molt dolça

………………………………………………..

de l'àrab

sarab

Calçat

………………………………………………..

del turc

zabata

Nen, noi

………………………………………………..

del caló

chavó

Arbre

………………………………………………..

del llatí

fagea

Allotjament

………………………………………………..

del gòtic

Haribairgo

Fruit comestible

………………………………………………..

del mexica

tomatl

Llavors comestibles

………………………………………………..

del náhuatl

Cacàhuatl

Estat climàtic amb manca d'humitat

………………………………………………..

del llatí

siccus

Mamífer cetaci

………………………………………………..

del llatí i del grec

delphin/delphis

Títol dels sobirans rusos

………………………………………………..

del rus

tsar

Emperador de l'Iran

………………………………………………..

del persa

In shah

Mol·lusc que segrega bava

………………………………………………..

del llatí

limax

Goma que s'extreu d'un arbre

………………………………………………..

del náhuatl

tzctli

Instrument musical

………………………………………………..

de l'àrab

tabal

Aigua solidificada

………………………………………………..

del llatí

gelu

Líquid dens, fosc i enganxós

………………………………………………..

de l'àrab

al-qitran

Estri per a filar

………………………………………………..

del llatí

fusus

Fruit que té forma de pinya

………………………………………………..

de l'àrab

harsufa