1. Parlars orientals

Els dialectes orientals del català es parlen a l’est del domini lingüístic. En aquest bloc trobem el català central, que és el parlar que té més pes demogràfic; el català septentrional o rossellonès, al nord; el català insular o balear, ales Illes Balears i Pitiüses; i finalment l’alguerès, a la ciutat de l’Alguer a l’illa de Sardenya.

1.1. Català central

S’estén per les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona. És el parlar de més pes econòmic, polític i demogràfic, ja que un 80 % de la població del Principat viu en aquestes comarques. La vitalitat de la llengua en aquest territori és elevada, si n’exceptuem les àrees del cinturó industrial barceloní, habitat per població immigrada de parla castellana. El parlar central ha estat la base del català literari modern.

Fonètica:

· Vocalisme tònic de set vocals, amb tendència a obrir les e i les o: [a] [è] [é] [i] [ò] [ó] [u]
· Vocalisme àton de tres: [∂] [i] [u]
· No distinció [v] i [b]
· Emmudiment de la –t i –r finals: font>fon, càntir>canti
· Iodització en algunes zones: pronúncia de la ll com una i: abella>abe[j]a

Morfologia

· Article determinat el, la, l’, els, les
· Primera persona del present d’indicatiu (1a conj.): cant –o [u]
· Increment –eix- als verbs incoatius (3a conj.): serveixes

Lèxic

· Castellanismes, especialment a l’àrea barcelonina: tocino, bueno, vale, sillon...
· Formes pròpies: noi, mirall, ocell, be/xai, sorra...
· Argot gitano: halar, clissar, clapar, paio...

En aquesta àrea es poden distingir altres parlars amb característiques pròpies com el xipella, el salat de la Costa Brava o el tarragoní.

1.3.Català balear

Amb le nom genèric de balear es coneix el català parlat a les illes de Mallorca i Menorca i les Pitiüses (Eivissa i Formentera), cadascuna de les quals té les seves peculiaritats, ja que s’hi pot distingir un subdialecte en cada illa. El balear és un català que té molta personalitat. L’aïllament geogràfic o el domini que hi ha exercit altres cultures i llengües al llarg de la història han estat factors que han condicionat aquesta modalitat de català.
Les illes foren repoblades al segle XIII amb gent del Principat, raó per la qual s’hi parla una variant del català oriental. La població actual d’aquestes terres és d’uns 900.000 habitants i la vitalitat de la llengua és bona, malgrat que l’allau turística que ha castellanitzat força algunes zones, com ciutat de Mallorca.

El català balear té les característiques següents:

Fonètica:

· Vocalisme tònic de 8 vocals, [∂] tònica: pera>p[∂]ra.
· Vocalsime àton de 3 vocals
· Desparació d’-a final en mots esdrúixols: famili, pacienci...
· Distinció [v] i [b]
· Articulació de –t final en grups consonàntics: vent
· Iodització: abe[j]a

Morfologia:

· Article salat es, sa, ets, ses, amb so: ets al·lots, amb sos amics.
· Article literari en hores i éssers únics: són les set, el món, el dimoni.
· Article personal en i na: na Margalida
· Primera persona del present d’indicatiu (1a conj.): cant[Ø]
· Primera i segona persona del plural del matexi temps: cant –am i cant –au.
· Formes incoatives amb increment –esc-: jo patesc.

Lèxic:

· Mots propis: al·lot, nin, manco, capell, ca, espill, moix..
· Mots coincidents amb parlars occidentals: granera, poal, calces...

1.4.Català alguerès

La ciutat de l’Alguer, al nord-est de l’illa italiana de Sardenya, fou repoblada el segle XIV per catalans del Principat i des d’aleshores, de generació en generació, s’hi ha mantingut. L’alguerès és el més arcaic i desconegut de tots els parlars catalans. Avui el parlen unes 18.000 persones i està molt influït pel sard i l’italià, la llengua oficial.

Les característiques principals són:

Fonètica:

· Vocalisme tònic de set fonemes, com el central.
· Vocalisme àton sense vocal neutra, redueix en a totes les e i a àtones: pare>par[a] cases>cas[a]s.
· Distinció entre v i b.
· Articulació de –t final en grups consonàntics.
· Les consonants –l− i –d− intervocàliques passen a r: vida>vi[r]a.
· El grup –dr− s’articula –rr−: vidre>vi[rr]e.
· La r en contacte amb consonant s’articula l: porta>po[l]ta.

Morfologia:

· Article determinat: lo , los, la, les.
· Primera persona del present d’indicatiu (1a conj.): cant[Ø]
· Terminació –au a la cinquena persona: cantau.
· Terminacions –eva/−iva als imperfets: seieva, cosiva.

Lèxic:

· Arcaismes: llong (llarg).
· Italianismes: cutxo (gos).
· Sardinismes: frucar (nevar).

1.2. Català septentrional o rossellonès

Es parla a les comarques de la Catalunya Nord: el Rosselló, el Vallespir, el Conflent i l’Alta Cerdanya. Aquestes terres van pertànyer als comtes de Barcelona des del segle XII, però després de la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) passaren a dependre de l’Estat francès. La població actual d’aquests territoris és d’uns 400.000 habitants, que tenen com a llengua oficial el francès. Encara que una bona part dels parlants declara que entén el català, són pocs els qui l’usen com a llengua de relació habitual.

El català septentrional es caracteritza pels trets següents:

Fonètica:

· Vocalisme tònic de 5 vocals, e i o tòniques pronunciades sense distinció d’obertura.
· Vocalisme àton igual que el central, però sol tancar en u les o tòniques: mosca>m[u]sca.
· No coneix els mots esdrúixols: musica, famili, aima.

Morfologia:

· Possessiu llur.
· Formes de plural sense –n: mà>màs.
· Primera persona del present d’indicatiu (1a conj.): cant -i
· Ús del verb ser com a auxiliar: s’és tallat un dit.
· Negació única amb pas: vindré pas.

Lèxic:

· Arcaismes: oir, cambra, estela...
· Occitanismes: feda, peirer, cornes...
· Gal·licismes: domatge, muleta, llapí...

EXERCICIS

Corrandes d'exili, de Pere IV

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament sense dir res.
Si la lluna feia el ple
també el feu la nostra pena.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja pàtria condormida
l’altra mitja vingué amb mi,
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser
no moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.

En la terra del Vallès
tres turons fan una serra
quatre pins un bosc espès
cinc quarteres massa terra.
Com el Vallès no hi ha res!






Pop, Roc acop un poc de tot, de Tomeu Penya

Treball una animalada
per arribar al cap de setmana
i anar a gastar-me es doblers.

Si montam una partida
sa butxaca no m´arriba
i recurresc a nes manlleu.

Si me'n vaig cap a ciutat,
per Victòria o per Gomila,
per tornar-me´n a la vila
cualqu m´ha d'aguantar es cap.

Perquè vaig més embalat
que en Tortella quan corria
que feia tanta de via
que a vegades no sabia
que ja havia arribat.

Juanito percha y los colgaos,
Bourbon Gratis! Més renou,
això és gent de bona raça,
anem amb nosaltres a sa plaça
i vos tocarem un
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot,
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot.

Anem amb nosaltres a sa plaça
i vos tocarem un poc.

A jo m´agrada Barcelona
perque te ses catalanes
i esta plena de cules,
si sa lliga surt redona
pasen totes ses ganes
i giren tot al revés.

Sóc amic den Jaume Font,
tambe de sa cofradia,
m´agrada sa dona i fia
i es grupet des poblet
que solen agafar un bon gat,
sa marxeta i alegria
els hi dura nit i dia,
i si sa famella els crida,
llavors si que arriben tard!

Juanito percha y los colgaos,
burbon gratis! mes renou,
aixo es gent de bona raça,
anem amb nosaltres a sa plaça
i vos tocarem un
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot,
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot,
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot

Anem amb nosaltres a sa plaça
i vos tocarem un
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot
Pop Rock A Cop Un Poc De Tot

Anem amb nosaltres a sa plaça
i vos tocarem un poc!






Wa Yeah, d'Antònia Font

Jo cant sa lluna i s'estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant es cafè i sa galleta,
quan dius tu podries ser meu,
què sexy, que dolça i que freda,
wa yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un bidet,
cosmètics i Margaret Astor
ja sé com s'escriu Juliette.

Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també,
un llapis d'Ikea, un pistatxo,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple adormits...

Jo cant sa lluna i s'estrella,
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s'avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.

Jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré,
calàpets, nenúfars, princeses,
wa yeah!

Què divertit lo que escric
quan estic avorrit,
per exemple es teu cos,
es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol,
es meu cos a damunt,
per exemple, es teu llit
de penombra i llençols
amb es termo espenyat,
per exemple adormits...






Els amants, de Vicent Andrés Estellés

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars,
i que això no deu ser,que no estem en l'edat,
i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."






El noi de la mare, tradicional

Què li darem,
en el Noi de la Mare?
Què li darem
que li'n sàpiga bo?

Panses i figues
i nous i olives,
panses i figues
i mel i mató.

Què li darem,
al Fillet de Maria?
Què li darem
a l'hermós Infantó?

Li darem panses
amb unes balances,
li darem figues
amb un paneró.

Tam patantam
que les figues són verdes,
tam patantam
que ja maduraran.

Si no maduren
el dia de Pasqua,
maduraran
en el dia del Ram!






Cap Caldaru, Càlic

Te'n aixeques a les albes del matí
amb lo fret que te fa gelar les mans
i ta mare qui te crida del debaix,
també avui ja t'aguarden a l'olivar
i te diun "Aió les mans"
però el caldaru és
sempre buit
I te diun "Aió les mans"
Però t penses a Joan...

Ohi lilina, ohi lilina
ja t'ha fet cap-caldaru
ja és la joia de Antonina
Ohi lilina, ohi lilina
ja és la joia de Antonina.

Quan acaba la jornada te mirn al sac
lo duenyo se n'abitja que no has treballat
com ahir cap-caldaru ja t'han cridat
i les dones ja te posen la cançó
i tu penses a Joan
i la gent ja no l'entens
i tu penses a Joan
i la gent ja no l'entens
i tu penses a Joan.
Quan tornarà te casarà...
Ohi lilina, ohi lilina
i tu penses a Joan
... ohi aqueix Joan!






Macari, de Jaume Sisa

Les titis del poble m’esperen a mi.
Macari, Marcari, em diuen així.
De nata i de crema, de sucre i de mel
Macari, Macari, me les menjaré

Isettea coqueta, corre de presseta,
sigues boniqueta, Enfila a la dreta
la carretera del nord.
Avui és verbena i vull anar d'estrena
amb una nena de foc!

Macari, sóc un xava fardón
Macari, sóc el triomfador.
El terror de la festa,
Heroi de la vida moderna sense remissió.
De bracets de gitano i cotxes rodonets
M’imagino la meva il·lusió.

Si no m’espavilo, arribaré tard.
Macari, Macari, ens em d’ajuntar.
Qui són tots aquests? Em recorden algú...
Macari, Macari, nosaltres som tu!

Jo sóc el Macari i no un perdulari
tan estrafalari com aquest bestiari.
Aquest rosari de jos.
Això és un deliri o estic fent el gili.
No hi ha qui lligui aquest món!

Macari, sóc un xava fardón
Macari, sóc el triomfador.

Aquesta verbena és molt especial.
Macari, Macari, aixo no és normal!
Es cosa de bruixes aquest embolic.
Macari, Macari, estem repetits!

Doncs, mira quin plan,
les hores tocant
els Macaris van
copiant i copiant.
Multiplicant els bessons.
I a veure què passa
perquè ara som massa
I no hia ha places per a tots.

Macari, som uns xaves fardons.
Macari, som els triomfadors.
El terror de la festa,
Heroi de la vida moderna sense remissió.
De bracets de gitano i cotxes rodonets
M’imagino la meva il·lusió.

Macari!

Que no s´apague la llum, de Feliu Ventura

El que ens queda per fer

ho hem de fer entre els dos

amb la unitat de paraules i acords.

Que no s´apague la llum

que no vacil·le mai més

construïm un país de llums enceses.

Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia

siga realitat.

Que no càpia més llum

i que peten els ploms

il·luminant la nit amb l´esperança.

Oblidem el passat

no pensem el futur

i deixem que el demà comence ara.

Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia siga realitat.

No podré mirar als ulls als infants del meu lloc

si sé que no vaig fer el que calia.

És humil el meu cant

però hi ha moltes veus que reclamen

a crits que les escolten.

Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia

siga realitat.

Es cantava i es canta, de Quico el Célio, el Noi i el mut de Ferreries


De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo
Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.
Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó,
si no vols que faci a trossos les cordes del guitarró.
Les nostres jotes los parlen de coses del cada dia:
del treball i de la vida, d’amor i geografia;
i de consells populars, quina gran filosofia.

A la jota jota del ganxo del llum que si no t’apartes, te’l tiro damunt.
De les allevances i dels malparlats i dels maltequiero que Déu mone guard.

Tan si fa fred o calor, com si la terra està humida,
sempre ho emprenem en calma, que tot té la seua mida
i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida.

Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat,
perquè ja no els interessa que es digue la veritat.

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballaríem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.

Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta.
Uns i altres tenen raó, Perquè es cantava i es canta.
Al que crida tots l’escolten, no fan cas del que no crida.
Tots los que treballen callen, lo món és una mentida.
Per aixó crido ben fort que vull un riu ple de vida!

Alça l’aleta, polleta, no em picaràs pollastret
Que la senyora Pepeta se casarà en Joanet
Alça l’aleta polleta, no em picaràs pollastret

El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar
y en el sur de Cataluña queremos que llegue al mar
y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar.

No perdrem lo bon humor i mantenim la moral
ho cantem en alegria perquè és lo més natural
Que som la sal de la terra i no una terra de sal.

Al carrer del mig no hi volem anar,
perquè l’altre nit mos van arroixar
Al carrer del mig no hi volem anar

S’ha cantat moltes vegades de les virtuts d’anar a peu
Poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu
Mira si he recorrido mundo que he estado en los Freginales,
Masdenverge, La Galera y el Mas de los Barberanes
Y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado.

Ai pistoles, pistoles, pistoles, ai pecatis mundi, ai miserenobis
Primentons, primentons i tomates la mas mala quiente son los estudiantes

I si de tan voltar pobles algun dia mos perdem,
si no saben on trobar-mos, no s'ho pensen ni un moment,
collint olivetes fargues a la muntanya estarem.
I a vostés que mos escolten els desitgem lo millor:
que es quedin ben plens d’amor i lliures de malalties
som Quico, Jaume, el Noi i el Mut de les Ferreries

Ai quin sol quin sol, Ai quin sol saleró
Ai com ballariem si hi hagués guitarró.
Quan te casaràs sabràs lo que es bo.
Si al casar ho encertes ja tens feta la sort.
De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo

Agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo.

. x

Català central

-Tarragoní:
· arcaismes: aduir (endreçar), jurcar (esforçar-se)
· mossarabismes: romesco (salsa), caure de llombo (caure assegut), ditxam (dita), enxaneta (nen/a que corona un castell), guino (avar), llòtic (brut), xumeneia o ensumeneia (xemeneia), enyiva (geniva)
· occidentalismes: moixó (ocell), camí (vegada), siroll (soroll), xiquet (nen)
 

-Barceloní
· castellanismes: trajo (vestit d'home), tocino (porc), tabaco (tabac), suelto (ferralla, xavalla), antes (abans), bombilla (bombeta), flàvia (prostituta)
· argot: pirar (anar-se'n), pela (pesseta), clissar (veure), clapar (dormir)

-Xipella
· formatgi, quinzi, àpit (àpat), beuri, paris (pares), rosis, lis vaquis, rederi, doni (dóna), donavi (donava), cantin (canten), diin (diuen), nosaltris, pitit (petit), llintilla (llentilla)

El rossellonès

· Arcaismes: llestar (triar), rega (solc), oir (sentir), quelcom (alguna cosa), ca (gos), cercar (buscar), morro ([muru], llavi), eix (fusell), eixir (sortir), cambra (habitació), estela (estel), bastiment (vaixell)
· Occitanismes: estela, cambra, let (lleig), codena (cotna), nalt (alt), peirer (paleta), veire (got), belleu (potser), pou (por), tetes (mamelles), cornes (banyes), ribera (riu), jaupar (lladrar), esfoirat o esfoiregat (que té diarrea), araire (arada), peixoner (peixater), cilla (cella), cogot (nuca), caballa (euga), rovill (rovell)
· Gal·licismes: roba (vestit), muleta (truita), colier (collaret), façada (façana), mala (bagul), trotuart (vorera), canart (ànec), llapí (conill), bolanger (forner), comuna (ajuntament), mere (batlle), buata postal (apartat de correus), apuprés (si fa o no fa), presque (quasi), d'abord (en primer lloc), acier (acer), tapatge (soroll), blond (ros), mostra (rellotge), mostarda (mostassa)
· Castellanismes: borratxo, burro, candelero, enfadarse, fondo, gitano, matxo (mul), tarda, menos, vano, tropessar, guapo, curandero, gandul, flato, navaja
· Lèxic propi i significats especials: oliu (olivera), pallago (noi), pillards (mossos del carro), trefugir (neguitejar), espiar (mirar), s'enyorar (avorrir-se), baldament (tant de bo), vigili (dejuni), per mor de (a fi de)

Balear

· Arabismes: almud (tipus de mesura), eixanguer (corretja), tafona (molí d'oli), biduí (ximple), atzabó (soroll gran), cuscussó (manjar de Nadal), ramadam (gatzara), atzaca (nen juganer)
· Anglicismes: pinxa (arengada), boínder (balcó), xoc (guix de pissarra), estop (en un joc de bales) · Castellanismes: Adiós, grave, guapo, quissà, jaleco, beso, sombra
· Lèxic propi: espill (mirall), llombrígol (melic), al·lot (noi), xot (be), ca (gos), ver (veritat), capell (barret), talent (gana), sadoll (ple), morro (llavi), carrera (carrer), granera (escombra), arena (sorra), somera (burra), coa (cua), besada (petó), calçons (pantalons), pedacer (drapaire), uís (esternut), trunyelles (trenes), greixonera (cassola), barral (garrafa), nina (nena), mena (mentida), pardal (penis, insult), tossina (tos), cotxo (gos), homo (home), parèixer (semblar)

Alguerès

· Arcaismes: llong (llarg), mont (muntanya), gonella (faldilla), froment (blat), farrí (solter), ver (cert), colgar-se (anar al llit), forqueta (forquilla), morro (llavi), calça (mitja), flastomar (renegar), llumí (misto)
· Sardismes: anca (cama), murendu (ase), eba (euga), sua (truja), abre de poma (pomera), frucar (nevar), tiribriqui o triribic (llagosta), caviranni (setembre), mestre de nyenya (fuster), cascar (badallar), llinguir o linguir (llepar), i ello (i doncs), a sant ans an vida tua (que visquis cent anys), la marina (mar)
· Castellanismes: duenyo, assustar, fulano, agualdar (esperar), pusento (cambra), judia (mongeta), feu (lleig)
· Italianismes: indiriz (adreça), esvilupo (desenvolupament), Vèlgine (Verge), sécol (segle), pla terré (planta baixa), mazalaio (carnisser), autista (xofer), campanyoro (camperol), galbuiano (carboner), assai (molt), fra (entre), folsis (potser),
· Lèxic propi: escopina (escopinada), Naral (Nadal), una minyona maca (moia boja), pigota (verola), argutzínu (algutzil), poal (galleda), arena (sorra), burumballa (floc, encenalls)

Nord-occidental

· Arcaismes: espill (mirall), xic (noi), melic (llombrígol), corder (be), catxap (conillet), romer (romaní), paloma (papallona), apegar (encomanar), timó (farigola), atansar (acostar), parèixer (semblar), torcar (eixugar), banyar-se (mullar-se), granera (escombra), arena (sorra), bes (petó), faldetes (faldilles), aidar (ajudar), somera (burra), alende (alè)
· Lèxic propi: moixó (ocell), silló (càntir), tona (bota gran), tripó (testicle), muricec (ratapinyada), fraga (maduixa), dangartalla i sangartilla (sargantana), sangonella (sangonera), trebol (sostre), claviller (turmell), forroll (pala del foc), revolví (remolí)
· Coincidències amb l'aragonès: trincola (esquella), arna (casa d'abelles), falsa (golfes), tormo (penyal), paloma (papallona), truc (esquella grossa),
· Significats especials: popa (mamella), padrí (avi), madrina (llevadora), pastisser (forner), renegar (renyar), guerxo (guenyo)

-Pallarès
· potxó (petó), sangartalla (sargantana), lleu (aviat), orc (lleig), fogony (vent calent), perna (anca), pernada (pallissa), batedor (era), orxegar (vomitar), porc fer (senglar), gord (dur), marmanyera o marmallera (ploradora dels enterraments)

-Ribagorçà
· Fiero (lleig), martoll (maduixa), esbelegar (belar la cabra), auca (oca), curt (nu), pulça (puça), janella (porta), aixaugar (passar per aigua), disnar (dinar), somer (ase), eixir (sortir), piar (lligar), poller (galliner), torterol (turmell), amortar (apagar el foc), cigotada (bufetada), canuda (aixeta), envasador (embut), torrodà (pardal), cotxo (gos)

-Tortosí
· Eixalavar (rentar), llac (fang), farnaca (llebre jove), boçar (vomitar), carrasca (alzina), pacaquí (cap aquí), pacallà (cap allà), dolent (malalt), a boqueta nit (quan es fa fosc), certinitat (certesa), bancal (davantal), baldana (botifarra negra), xec, xeic i xic (noi), xampaina (vi blanc), caldor (caloreta), maldar (renyar)

Valencià

· Arabismes: sèquia, gerra, xarop, bellota (aglà), dacsa (blat de moro), alacrà (escorpí), atzucac (carreró sense sortida), algeps (guix), tabac (cistella amb tapadora), moixama (tonyina), almàssera (molí d'oli), alsí (sina), alsumar (ensumar), alcomençar (començar), alvançar (avançar), almorzar (esmorzar)
· Castellanismes: llavar (rentar), prompte (aviat), rabosa (guineu), xic (noi), borrego (be), ganado (ramat), fijar-se (fixar-se), entonces (aleshores), tenedor (forquilla), cepillo (raspall), cuernos (banyes), rabo (cua)
· Arcaismes: fenoll (fonoll), raïl (arrel), colp (cop), orellals (arracades), gord (gras), torcar (eixugar), morro (llavi), agranar (escombrar), poal (galleda), primavera de l'hivern (tardor)
· Significats especials: obrer (paleta), voler (estimar), llangostí (libèl·lula), eixir (sortir), sortir (sortir amb força), rentar (aclarir la roba), llevar (apartar), mullar (sucar)



EXERCICIS

1. Digues què signifiquen i en quins dialetes s'utilitzen les següents paraules. Després, situa-les en un mapa lingüístic.

moixó, xic/quet, morro, eixir, ca, granera, arena, bes/ada, parèixer, poal, espill, melic, i somer/a.

2. Digues a quin dialecte pertanyen i explica com s'han format morfològicament les paraules envasador i granera i agranar.

3. Escriu totes les formes que hi ha de dir la paraula be o xai.

4. Busca en un diccionari català-francès la paraula estàndard (entre parèntesis) que hi ha en els gal·licismes del rossellonès i escriu-ne la traducció al costat. Observa si provenen de la mateixa arrel.

5. Busca en un diccionari català-italià la paraula estàndard (entre parèntesis) que hi ha en els italianismes de l'alguerès i escriu-la al costat. Observa si provenen de la mateixa arrel.

6. Recull totes les paraules que trobis del camp semàntic dels animals i de l'agricultura. Digues a quin dialecte pertanyen.

7. Observa les paraules d'origen àrab del valencià i busca-hi algun tret repetitiu. Què creus que pot significar?

8. Per què creus que xic (valencià i tortosí) està classificat en el grup de castellanismes?