Les funcions sintàctiques

1. Les funcions dels elements de del SN


Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els altres elements l’acompanyen i fan la funció d’especificador (els de davant) o de complement (els de darrere).

La funció d’especificador del només pròpia dels determinants: els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits i els interrogatius. La funció de CN, en canvi, és pròpia dels SAdj, els SPrep i les OAdj. Per exemple:


ESPECIFICADOR

NUCLI

CN

Els quinze (det numeral)

atletes

seleccionats (SAdj)

Uns quants (det indefinit)

de la selecció (SPrep)

Els (det article)

Que hem seleccionat (OAdj


2. Les funcions dels elements del SV


Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un verb, que és l’element essencial i necessari (tant del SV com de l’oració). Els altres elements l’acompanyen i fan la funció de complement.


Classificació dels complements verbals


CD

Objecte (persona, animal o cosa) sobre el qual recau l’acció d’un verb transitiu.

El vent ha tombat un arbre.

CI

Persona o animal als quals va destinada l’acció del verb o del CD.

Comunicaré les notes als alumnes.

CRV

Element exigit per un verb que regeix una preposició (adonar-se de, transformar-se en...)

El capgròs es transforma en granota.

CAtr

Caracterísitca que s’atribueix al subjecte per mitjà dels verbs copulatius ser, estar o semblar en oracions de predicat nominal.

Aquesta persona és molt intrigant.

CPred

Característica que es percep o s’observa en el subjecte o en el CD on oracions de predicat verbal.

El noi se sentia rebutjat.

Vaig trobar el noi molt reconfortat.

CC

Circumstància en què s’esdevé l’acció que expressa el verb: el lloc, el temps, la manera, l’instrument, la companyia, etc.

A les dotze els van veure al carrer.

CAg

Ésser que realitza l’acció en les oracions passives.

El dinar era servit per professionals.

 

OBSERVACIONS


  • El CD, en català, no sol portar preposició, encara que es refereixi a una persona.

Ex: La policia va detenir el lladre.

  • Si el CRV és una oració subordinada, davant de la conjunció que se sol suprimir la preposició que regeix el verb principal.

Ex: Ens hem oblidat del seu aniversari / Ens hem oblidat que avui era el seu aniversari.

 

La substitució del complements verbals per pronoms febles


en

  • · subjecte
  • · CD indet. o indef.
  • · C. Prep. (de)
  • · Atribut emfàtic (de)
  • · C. Pred. (fer-se, dir-se, elegir)
  • · CC lloc (de)
  • · CN

Em calen diners--> me'n calen

Busca bolets--> en busca

Es va oblidar de...-->se'n va oblidar

Que n'ets, de fresc!

S'ha fet policia--> se n'ha fet

Tornaven de la feina--> en tornaven

Vull el pa de Vic--> en vull el pa

ho

  • · CD (això, allò i sub)
  • · Atribut no det. i sub.

Ja sé què has fet--> ja ho

En Pere és amic--> ho és

em,

ens

  • · CD (1a pers sing i pl)
  • · CI (1a pers sing i pl)

Ell em va tranquilitzar

Em regalaran un quadre

et,

us

  • · CD (2a pers sing i pl)
  • · CI (2a pers sing i pl)

Ell et va tranqulitzar

Et regalaran un quadre

es

  • · CD (3a pers reflexiu)
  • · CI (3a pers reflexiu)
  • · Oracions impersonals

L'actriu no sap maquillar-se 

En Pere ha de preparar-se la maleta

Es venen cotxes

el, la,

els, les

  • · CD determinat (article, dem. o pos.)

Veig aquell poble-->el veig

Trobo la Montserrat-->la trobo

Han tapat els llibres-->els han tapat

Collien les seves claus--> les collien

li,

els

  • · CI (a)

Ha dut el sac a la Maria/a la Maria i a en Pere--> li/els han dut el sac

hi

  • · C. Prep (a, amb, en...)
  • · C. Pred
  • · CC (no intr. per de)

Penso en l'encàrrec--> hi penso

Ell es torna vermell-->ell s'hi torna

Pujava per les escales--> hi pujava

 

OBSERVACIONS REFORÇ

  • · en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de.

De la taula, se n'ha trencat una pota

  • · ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.

El pare deia que hi anés i el fill ho repetia

  • · hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.

Penseu en mi: penseu-hi

  • · el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l'atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep a perquè llavors és CI.

En Joan guanya la partida. En Joan la guanya

En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida

  • · Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):

EL+LI=L'HI L'hi tornaré aviat

LA+LI=LA HI La hi demanaré avui

ELS+LI=ELS HI Els hi vaig deixar

LES+LI=LES HI Ja les hi conec

  • · En l'acumulació de dos pronoms o més, l'apòstrof sempre el més a la dreta possible:

Se'm tiren a sobre i se m'emporten lluny d'aquí.

 

 

 

 

 

OBSERVACIONS AMPLIACIÓ


 

· en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de.

De la taula, se n'ha trencat una pota


 

· ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.

El pare deia que hi anés i el fill ho repetia


 

· hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.

Penseu en mi: penseu-hi


· es (forma reforçada) en posició preverbal, si el verb comença per S o C, es pot escriure la forma plena se en lloc de es. El mateix passa en alguns girs populars: tant me fa, com se diu, Déu vos guard...

Es diu Pere i se sent angoixat


 

· la+hi no s'apostrofa, o el que és el mateix, la seguit de mot començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. se+us tampoc s'apostrofa.

La hi portaré demà (la=la Maria, hi=al zoològic)

 

Vigileu no se us vessi la galleda (se=v. pron, us=a vosaltres)


 

· el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l'atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep a perquè llavors és CI.

En Joan guanya la partida. En Joan la guanya

 

En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida


 

· Atenció a els hi (han de substituir 2 compl):

 

Vaig anar al teatre per veure els meus cosins, però no els hi (a ells, al teatre) vaig trobar.

 

En Lluís em va demanar els colors, però jo no els hi (els colors, a en Lluís) vaig voler deixar.

 

Si només n'hi ha un, els:

Quan ho sàpiga, els escriuré una carta (a ells)

Ja els veig el cap (als pollastres)


 

· Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):

EL+LI=L'HI L'hitornaré aviat

LA+LI=LA HI La hi demanaré avui

ELS+LI=ELS HI Els hi vaig deixar

LES+LI=LES HI Ja les hi conec


· Per tant, ha de quedar clara la diferència entre li, l'hi i li hi.

li: un sol pronom-->un sol complement (CI)

En Lluís li agafa la mà (a ella)

l'hi: dos pronoms-->dos complements (CD+CC o CD+CI)

Volíem veure en Pere al cine, però no l'hi vam veure (l'=en Pere, hi=al cine)

 

Quan vegi el mestre, l'hi tornaré (l'=el llibre, hi= al mestre)

 

li hi: dos pronoms-->dos complements (CI+CC)

Si anant pel carrer veig el meu professor, li hi ensenyaré aquest llibre (li=a ell, hi=al carrer)


 

· Compte amb els pleonasmes (posar el pronom i el complement a la frase a la vegada). Per evitar-los, podem usar les comes:

*En Lluís li volia donar un ram de flors a la mestra

En Lluís li volia donar un ram de flors, a la mestra.


 

· En l'acumulació de dos pronoms o més, l'apòstrof sempre el més a la dreta possible:

Se'm tiren a sobre i se m'emporten lluny d'aquí.

 

 

EXERCICIS

OBSERVACIONS AMPLIACIÓ

· en normalment substitueix un complement introduït per la prep. de.

De la taula, se n'ha trencat una pota

· ho normalment substitueix complements que són tota una oració, així com els mots neutres això i allò.

El pare deia que hi anés i el fill ho repetia

· hi normalment substitueix complements introduïts per a o en.

Penseu en mi: penseu-hi

· es (forma reforçada) en posició preverbal, si el verb comença per S o C, es pot escriure la forma plena se en lloc de es. El mateix passa en alguns girs populars: tant me fa, com se diu, Déu vos guard...

Es diu Pere i se sent angoixat

· la+hi no s'apostrofa, o el que és el mateix, la seguit de mot començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. se+us tampoc s'apostrofa.

La hi portaré demà (la=la Maria, hi=al zoològic)

Vigileu no se us vessi la galleda (se=v. pron, us=a vosaltres)

· el, la, els, les substitueixen el CD determinat (i l'atribut), i la substitució serveix per veure que un CD no porta mai preposició. En el singular, si en comptes de el, la substituïm per li, porta prep a perquè llavors és CI.

En Joan guanya la partida. En Joan la guanya

En Joan guanya la partida a la Maria. En Joan li guanya la partida

· Atenció a els hi (han de substituir 2 compl):

Vaig anar al teatre per veure els meus cosins, però no els hi (a ells, al teatre) vaig trobar.

En Lluís em va demanar els colors, però jo no els hi (els colors, a en Lluís) vaig voler deixar.

Si només n'hi ha un, els:

Quan ho sàpiga, els escriuré una carta (a ells)

Ja els veig el cap (als pollastres)

· Atenció al canvi de li a hi quan és CI que segueix un pronom de CD determinat (el, la, els, les):

EL+LI=L'HI L'hi tornaré aviat

LA+LI=LA HI La  hi demanaré avui

ELS+LI=ELS HI Els hivaig deixar

LES+LI=LES HI Ja les hi conec

· Per tant, ha de quedar clara la diferència entre li, l'hi i li hi.

li: un sol pronom-->un sol complement (CI)

En Lluís li agafa la mà (a ella)

l'hi: dos pronoms-->dos complements (CD+CC o CD+CI)

Volíem veure en Pere al cine, però no l'hi vam veure (l'=en Pere, hi=al cine)

Quan vegi el mestre, l'hi tornaré (l'=el llibre, hi= al mestre)

li hi: dos pronoms-->dos complements (CI+CC)

Si anant pel carrer veig el meu professor, li hi ensenyaré aquest llibre (li=a ell, hi=al carrer)

· Compte amb els pleonasmes (posar el pronom i el complement a la frase a la vegada). Per evitar-los, podem usar les comes:

*En Lluís li volia donar un ram de flors a la mestra

En Lluís li volia donar un ram de flors, a la mestra.

· En l'acumulació de dos pronoms o més, l'apòstrof sempre el més a la dreta possible:

Se'm tiren a sobre i se m'emporten lluny d'aquí.

EXERCICIS