L'exposició oral

Són moltes les circumstàncies en què ens veiem obligats a exposar oralment els nostres coneixements, les nostres idees o les nostres propostes (un examen oral, una exposició d’un treball de recerca, una entrevista de treball, una conferència, un debat, una presentació pública...). Per això, aprendre a expressar-se en públic és mot important: aquells que parlen bé tenen més capacitat de convicció i, per tant, aconsegueixen més fàcilment els seus objectius.

1. Preparació d’una exposició

L’exposició d’un tema davant un grup més o menys nombrós de persones no pot ser mai fruit d’una improvisació; al contrari, exigeix una preparació minuciosa. Només així aconseguirem que la informació sigui completa, coherent i rigorosa, i que la comunicació esdevingui totalment eficaç i útil.

La preparació d’una expressió oral ha de passar per les quatre fases següents:

1. Recerca d’informació	Un cop coneguem el tema del qual volem tractar, és interessant fer una pluja d’idees per avaluar els nostres coneixements. Tot seguit, cal fer un treball de recerca (internet, biblioteques, llibres, premsa, notícies, reportatges, entrevistes, enquestes...) per recollir la màxima informació possible.
2. Selecció de la informació	Cal establir quin és l’objectiu primordial de la nostra exposició: informar, opinar, persuadir... Cal fixar el missatge central de l’exposició, és a dir, el fil conductor de tot el que volem dir. També cal tenir en compte el públic a qui ens hem d’adreçar i els seus coneixements i interessos. En funció dels tres punts anteriors, seleccionarem la informació que considerem més important per aconseguir l’objectiu establert.
3. Elaboració del guió	Hem d’ordenar la informació seleccionada d’acord amb una estructura determinada que, en general, respondrà a les tres parts bàsiques següents: introducció, desenvolupament i conclusió. En cada apartat, convé jerarquitzar les idees, de manera que les idees principals destaquin per sobre de les secundàries i dels exemples.
4. Assaig de l’exposició	Convé fer diversos assajos abans de fer l’exposició davant del públic. Enregistrar un assaig ens pot donar pistes per millorar algun dels aspectes de la nostra exposició: to de veu, velocitat, claredat... Cal cohesionar les diverses parts i les frases amb els connectors més adequats: els d’ordre (en primer lloc, tot seguit...), els de contrast d’idees (al contrari, això no obstant...), els de síntesi (en definitiva, en conclusió...), etc.

2. La cohesió

És imprescindible, com hem vist, enllaçar correctament les frases, les idees i les parts i blocs de l’exposició.

CONNECTORS TEXTUALS MÉS IMPORTANTS
1. Marcadors d’ordre per distribuir idees	en primer lloc, en segon lloc, a continuació, per acabar, d’una banda ... de l’altra, per un costat ... per l’altre
2. Marcadors de continuïtat per fer progressar la informació	a continuació, a més a més, doncs bé, així, llavors/aleshores
3. Marcadors d’èmfasi per intensificar les idees	sens dubte, certament, per descomptat, i encara més, ni més ni menys
4. Introductors temàtics per encetar aspectes nous	pel que fa a , en relació amb, respecte a
5. Introductors explicatius per especificar, ampliar o exemplificar	especialment, en realitat, és a dir, en altres paraules, per exemple
6. Introductors de síntesi per resumir o concloure	en resum, en conclusió, en poques paraules, en definitiva
7. Relacionants de contrast per expressar oposició o restricció	en canvi, en cas contrari, si més no, no obstant això, de tota manera, ben mirat, ans al contrari
8. Relacionants consecutius per indicar conseqüència	per tant, en conseqüència, així doncs, aleshores

3. Un cas pràctic

Aquí treballarem dues de les fases de la preparació de l’exposició oral: la pluja d’idees i l’elaboració del guió. Mira aquest exemple:

TEMA

Els incendis forestals

PLUJA D’IDEES

Incendis provocats, piròmans, accidents, perill a l’estiu, precaucions, morts i ferits, pèrdues econòmiques, boscos bruts, línies elèctriques, tallafocs, explotació dels boscos, vidres i porqueria, vigilància, bombers i mitjans, camins, animals cremats, erosió del sòl, desertització, urbanitzacions enmig del bosc, avionetes i helicòpters per apagar-los, etc.

GUIÓ

Introducció

1. Cada estiu el foc és notícia.

A Catalunya, l’estiu de l’any 1994 va ser el més catastròfic. Es van cremar moltes hectàrees de bosc.

Desenvolupament

2. Què passa quan un bosc es crema?

Danys personals (morts, ferits) i econòmics
Danys en el medi ambient

3. Què s’ha de fer en cas d’incendi?

Protecció personal.
Tècniques d’extinció.

4. Què es pot fer per prevenir el foc al bosc?

Manteniment dels boscos.
Evitar comportaments de risc.

Conclusió

5. Necessitat de conservar la massa forestal.

Sensibilització i canvi d’hàbits de la gent.

EXERCICI