La síl·laba
Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.
Segons els nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs (cuc, sang, pols), i en polisíl·labs (bisíl·labs, trisíl·labs, tetrasíl·labs...: cuquet, sanguinós, polseguera...).
Tot i que, en general, en una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals, també trobem paraules en què dues vocals formen part d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.
1. Els diftongs
Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.
Segons la posició de la i i de la u, distingim dues menes de diftongs:
|
Diftongs creixents |
Diftongs decreixents |
|
La u (ü davant de la e i de la i) precedida de g o q i seguida de vocal: gua, qua: gua-nyar, qua-tre güe, qüe: se-güent, fre-qüent güi, qüi: pin-güí, a-qüí-fer guo, quo: pa-rai-guot, quo-ta |
La i o la u precedida de vocal: ai: ai-re ei: fein-na oi: boi-na ui: cui-na au: cau-re eu: teu-la iu: viu-re ou: mou-re uu: duu |
|
La i (o hi) a principi de mot i seguida de vocal: io-gurt, hie-na, ia-ia |
|
|
La i o la u entre vocals: no-ia, cla-uer, ia-ia. |
|
|
Observació No hi ha diftong quan les vocals i o u van entre consonant i vocal. Per exemple: ci-èn-ci-a, cièn-ci-es, es-tà-tu-a, es-tà-tu-es, a-va-lu-a-ci-ó, fu-si-o-nar |
|
2. La separació de síl·labes
Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents:
- No s’ha de deixar cap lletra sola ni al començament ni al final de ratlla.
- No es poden separar les vocals que formen part d’un diftong.
- Els dígrafs i els grups de lletres que s’han de separar són:
|
rr ss sc ix l·l |
ser-ra tas-sa es-ce-na cai-xa pàl-lid |
cc tj tg tx tl |
ac-cés plat-ja met-ge cot-xe at-les |
tll tm tz mm mn |
rat-lla set-ma-na at-zar im-mò-bil in-no-cent |
- Els dígrafs que no es poden separar són:
|
gu |
fi-gue-ra |
qu |
es-que-na |
ll |
pa-lla |
ny |
ca-nya |
- Els mots compostos s’han de separar d’acord amb els elements que els integren. Per exemple: ben-es-tar (ben+estar), in-hu-mà (in+humà), nos-al-tres (nos-altres).