La creació de la prosa literària
GoAnimate.com: Ramon Llull by gerardvilanova
Ramon Llull, el doctor
il·luminat (1235-1315)
1. Ramon Llull és el creador de la prosa literària moderna.
2. Ramon Llull va haver d'incorporar a la llengua catalana moltes paraules noves (neologismes) per tal de poder referir-se a concetes nous que, abans d'ell, només s'havien expressat en
llatí.
3. La llengua de Ramon Llull és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l'ús de l'exemple.
4. L'objectiu principal que perseguia Ramon Llull era fer apologia del cristianisme per tal de convèncer els infidels de la veracitat de la seva creença religiosa.
RECULL DE TEXTOS
De jove, trobador; de gran, doctor il·luminat
La conversió de Ramon Llull
Essent una nit en la seva cambra, assegut a la vora del llit, fent en llengua vulgar una cançó destinada a certa dama, de la qual estava enamorat, i quan començava a escriure-la, va veure a mà
dreta Jesucrist penjant de la creu, visió que l’espaordí tant que, deixant el que feia, es ficà al llit. Uns divuit dies després, al mateix lloc i gairebé a la mateixa hora, es disposà a finir
l’esmentada cançó, i el Senyor se li aparegué novament, la qual cosa augmentà la seva por i, com l’altra vegada es ficà al llit. […].
Després de la cinquena aparició comprengué Ramon Llull que Jesucrist volia que abandonés el món i que es lliurés al seu Servei.
Història de la literatura catalana
(Adaptació de la versió de Martí de Riquer)
Els últims dies de l’esclau
Tot començà amb una blasfèmia contra el nom de Crist que l’esclau proferí en presencia del seu amo. Aquest, d’acord amb els seus privilegis, castigà durament l’esclau fent ús de la violència. El
sarraí, arran d’això, començà a meditar de quina manera podria matar el senyor. Es procurà un coltell, i un dia que va veure el senyor assegut tot sol, es llançà sobre ell i l’hi clavà al ventre.
Llull, tot i la greu ferida, aconseguí de dominar-lo.
Tancaren l’esclau a la presó, però Llull no sabia quina determinació prendre, perquè li semblava dur matar la persona de qui havia après una llengua que tant havia volgut saber.
Al cap d’uns dies, després d’haver pregat Déu per una solució, va anar a la presó a fi de visitar el captiu, i trobà que s’havia penjat amb la mateixa corda amb la qual havia estat fermat.
Aleshores Llull, alleujat, donà gràcies a Déu que li havia conservat les mans innocents de la mort del sarraí.
Ramon Llull (adaptació)
Anthony Bonner i Lola Badia
El mestre de l’exemple
L’exemple del pastor, l’infant i el llop
Hi havia un pastor que estimava molt el seu fill, un infant de només set anys, i un dia se l’endugué a pasturar ovelles. Havent dinat, com era costum, el pastor s’adormí a l’ombra, moment que
l’infant aprofità per allunyar-se d’aquell lloc. Un llop que rondava el ramat, quan veié l’infant sol, el prengué i se l’emportà. El pastor, en sentir els crits, corregué darrere el llop, però no
hi pogué fer res: el llop matà el fill i se’n menjà l’interior del ventre.
El pastor, fora de si, abraçava i besava el seu fillet dient:
─Fill: la teva mort em fa desitjar morir. Tu eres la meva vida. D’ara endavant, qui em mantindrà la força? No tinc cap esperança de refer-me; ningú no em perdonarà la culpa que tinc de la teva
mort!
Eren tan forts els crits i els plors del pastor, que Blanquerna, que passava a prop, es dirigí ràpidament cap allà on el pastor plorava. En veure la desgràcia, agafà la maça, anà cap a on hi
havia el llop ─que encara lluitava amb els gossos del pastor─ i el matà.
Després anà on era el pastor, prengué l’infant en braços, l’abraçà i plorà amargament. El pastor es meravellà del dol que Blanquerna manifestava; i com més se’n meravellava, més recobrava la
intel·ligència que havia perdut.
─Senyor ─digué el pastor─, com és que ploreu tan desconsoladament la mort del meu fill?
Blanquerna li contestà:
─És costum que l'home ajudi a plànyer i plorar la desgràcia de l’altre. Per això us vull ajudar a suportar el dol que porteu i a trobar el consol que us cal.
─Senyor ─digué el pastor─, les vostres paraules em són agradables. Us prego que em digueu la manera per la qual pugui plorar i plànyer-me mentre visqui.
─Abans ─digué Blanquerna─ convé que conegueu les virtuts cristianes. Digueu-me: qui heu estimat més, Déu o el vostre fill?
─Més amor he tingut al meu fill ─digué el pastor.
─El defalliment s’apodera de l’home que estima una cosa més que no Déu. I la justícia castiga aquells que estimen menys Déu que una altra cosa. I com que vós estimàveu més el vostre fill que Déu,
per això la justícia us ha castigat amb la mort del vostre fill. I la saviesa de Déu vol que d’ara endavant estimeu Déu per sobre de totes les coses.
Llibre d’Evast i Blanquerna (adaptació)
Ramon Llull
Llull, defensor de
l’ordre establert
Al Llibre de les bèsties, Llull parla de política: qui ha de governar, de qui s’ha de refiar el governant, com s’ha d’aplicar la justícia, etc.
També en aquesta obra fa ús de l’exemple. Un dels més bonics és quan la Guineu (na Renart) proposa que l’elefant (l’Orifan) sigui el rei. L’elefant rebutja la proposta perquè considera que hi ha
un ordre natural que cal respectar. Per fer entendre a la guineu que cadascú té un lloc a la societat i que a ell no li pertoca ser rei, l’elefant li explica la faula següent:
La rata que l’ermità féu convertir en donzella
Una vegada un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata en la falda de l’ermità, el qual pregà
Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i féu de la rata una bella donzella.
─Filla ─digué l’ermità─, vós voleu el Sol per marit?
─Senyor, no, que els núvols prenen la claredat al Sol.
I l’ermità preguntà si volia per marit la Lluna; i ella digués que la Lluna no tenia claror per si mateixa, sinó que la prenia del Sol.
─Bella filla, voleu el núvol per marit?
Ella respongué que no, que el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes impedien el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates
les foradaven. Ni volgué home per marit perquè matava les rates.
A la fi, la donzella pregà l’ermità que pregués Déu perquè la tornés rata, tal com era abans, i que li donés per marit un bell rat.
Llibre de les bèsties (adaptació)
Ramon Llull
Llull, poeta religiós
Cançó del Blanquerna
A vós, dona verge santa Maria,
dó mon voler, qui’s vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és mayre d’amor.
Qui vós no vol, no ha d’on s’enamor.
Ramon Llull
A vós, senyora verge santa Maria, dono el meu voler, que es vol enamorar de vós tan fortament que sense vós no voldria desitjar ni estimar cap altra cosa, ja que tot voler té senyoria sobre tot
altre que no sigui estimar-vos a vós, que sou mare d’amor. Qui no us vol a vós no té de què enamorar-se.
Martí de Riquer, Antologia de poetes catalans
VÍDEOS
