Les lletres s, ss, c, ç, z
Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la s sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa, base, zel, zona). La essa sorda es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals (caça, bassa, cel, sona). És important distingir aquests sons perquè la mala pronúncia pot ser la causa d’errors ortogràfics.
1. Normes d’ortografia
|
Ortografia de la essa sonora |
||
|
NORMA 1 Entre vocals, la essa sonora es representa amb una essa (s). |
-s-: camiasa, lesió, museu, paisatge, països, presagi, rosa... |
Paraules amb essa sonora que en singular no duen essa final: anàlisi, crisi, dosi, èmfasi, hipòtesi, oasi, parèntesi, síntesi...
Paraules que es pronuncien amb essa sonora: adhesió, decisió, explosió, frase, presumpte, residu... |
|
NORMA 2 En els compostos de fons, dins i trans, la essa sonora també s’escriu amb una essa (s). |
-dins-: endinsar -fons-: enfonsar, enfonsament trans: transitar, trànsit |
|
|
NORMA 3 A principi de paraula i darrere consonant, la essa sonora es representa amb una zeta (z) |
z-: zebra, zero, zona, zoo...
Cons+z: donzella, dotzena, esmorzar, pinzell, quinze, senzill... |
|
|
EXCEPCIÓ DE LA NORMA 1 Hi ha algunes paraules cultes que presenten una z entre vocals. |
z-: amazona, trapezi, ozó, topazi... |
|
|
Ortografia de la essa sonora |
||
|
NORMA 4 A principi de paraula, la essa sorda es representa amb una essa (s) o bé amb una ce (c). |
s-: sabata, seient, síndria, sucre... |
Paraules que es pronuncien amb essa sorda: agressió, comissió, discussió, dissoldre, expressió, impressió...
Altres paraules d’ús freqüent que s’escriuen amb ç trencada: alçar, avançar, començar, calçat, confiança, creixença, força, llança... |
|
c-: ceba, cendra, cendrer, cent, cera, cérvol, cicló, cigonya, cinta, cirera... |
||
|
NORMA 5 Entre vocals, la essa sorda es representa amb una essa doble (ss) o bé amb una ce (c) o una ce trencada (ç). |
-ss-: arrissar, cassola, cuirassa, disfressa, emissora, massís, pallasso, passadís, pissarra, tassa... |
|
|
-c-: àcid, facècia, places, recinte... |
||
|
-ç-: abraçada, amenaçar, caçar, eriçó, plaça, puça, raça... |
||
|
NORMA 6 A final de paraula, la essa sorda es representa amb una essa (s) o bé amb una c trencada (ç). |
-s: arròs, bus, cabàs, dilluns, fals, llapis, massís, tros, vernís, tapís... |
|
|
-ç: avanç, avenç, braç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, feliç, glaç, març, veloç... |
||
