El diccionari general és el llibre que ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què pertanyen (nom, verb, adjectiu, etc.) i, en alguns casos, exemples dels usos més freqüents.

El diccionari està organitzat en articles, que es componen d’entrada (la paraula inicial, que apareix en negreta) i contingut (l’explicació). El contingut pot constar de diverses accepcions (significats), i aquestes poden presentar subaccepcions. Les accepcions i les subaccepcions contenen una definició i poden contenir exemples (en lletra cursiva).

El diccionari oficial i normatiu és el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

1. La polisèmia i l’homonímia

Una paraula és polisèmica si té dos o més significats. Les paraules polisèmiques , docs, tenen dues o més accepcions en el diccionari.

Una paraula és homònima a una altra si presenta la mateixa forma que aquesta altra. Les paraules homònimes tenen articles diferenciats en el diccionari, ja que cada paraula distinta ha de tenir una entrada pròpia. En el cas de l’homonímia de dues o més paraules, les entrades s’assenyalen amb números volats.

La polisèmia al diccionari: soca

L’homonímia al diccionari: sol

L’homofonia és la coincidència dels mateixos sons entre dues o més paraules: té (del verb tenir), te (la lletra), t’he (pronom més verb).

L’homografia és la coincidència de les mateixes grafies entre dues o més paraules: te (beguda), te (pronom), te (lletra).

2. Locucions i frases fetes

Una locució és un grup de paraules que té el valor d’una sola. Per exemple: ratolí de bosc (locució nominal), blau cel (locució adjectival), de mica en mica (locució adverbial), a mesura que (locució conjuntiva), etc.

Una frase feta és una expressió verbal fixada per la tradició, el significat de la qual és figurat: generalment, no pot ser deduït del significat dels seus components. Per exemple: ploure a bots i a barrals (fer una gran xàfec), estirar més el braç que la màniga (fer despeses superiors a les que són possibles), fer l’orni (fer-se el desentès), etc.

El diccionari també defineix les locucions i les frases fetes. Per trobar-les, cal tenir present que, en general, cal cercar l’article encapçalat per la paraula que n’és el nucli sintàctic. Per exemple: en les locucions ratolí de bosc, blau cel, de mica en mica, a mesura que i ploure a bots i barrals, cal cercar els articles dels elements subratllats. Tanmateix, en frases fetes amb verbs de significat molt general com anar, fer, tenir i d’altres, haurem de cercar l’article encapçalat pel nucli del complement del verb. Per exemple: en la frase feta fer l’orni, haurem de cercar l’article de la paraula orni. 

Vaja un embolic, jo t'ho dic,

             coses de l'idioma;

un senyor petit i eixerit, de Santa Coloma,

vol anar a Madrid, decidit: s'ha de viatjar.

Però el pobre home fa temps

que ha perdut el costum de parlar el castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,

ha de dir que el cotxe "le hace higo".

I si li fa un pet com una gla,

"hace un pedo como una bellota, señor, eso rai".

Com que l'home és un somiatruites,

senyors meus, és un "sueñatortillas".

Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.

I se'n diu: "soplar y hacer botellas, señor, eso rai".

Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma ...

Talment n'hi ha per llogar-hi cadires,

vull dir que "hay para alquilar sillas".

El pobre home treu foc pels queixals,

i és que "saca fuego por las muelas, señor, eso rai".

S'ho romia i pensa: ull viu!

que en castellà se'n diu: "¡ojo vivo!"

i per fi se'n va a escampar la boira,

vull dir que se'n va a "esparcir la niebla, señor, eso rai".

Vaja un embolic, jo t'ho dic, coses de l'idioma...

I com veieu, no hi ha res en català

que no es pugui traduir al castellà. Olé !

Lletra i música: La Trinca

  

 

EXERCICIS