El domini lingüístic
El català és la llengua pròpia d’un territori dividit, per diverses raons històriques, en quatre estats diferents: Andorra, Espanya, França i Itàlia.
El català es parla en els territoris següents:
1. Andorra: el català és l’única llengua oficial d’Andorra, un estat independent, membre de l’ONU des del 1993.
2. Estat espanyol
· Catalunya: el català és la llengua pròpia de Catalunya, excepte a la Val d’Aran, on es parla l’aranès (un dialecte de l’occità).
· El País Valencià: el valencià, una variant del català, és la llengua pròpia del País Valencià, llevat de les comarques més occidentals, que tenen el castellà com a llengua pròpia.
· Les illes Balears: el balear, una altra variant del català, és la llengua pròpia de Mallorca, Menorca i Eivissa, i també de les illes Pitiüses, que són Formentera i Cabrera.
· La Franja de Ponent: el català també és la llengua pròpia d’aquest territori, que comprèn una franja de terra que va des dels Pirineus fins a Castelló, i pertany administrativament a
l’Aragó.
Els territoris de parla catalana que formen part de l’Estat espanyol tenen dues llengües oficials: el català, anomenat valencià al País Valencià i balear a les illes Balears, que n’és la llengua
pròpia, i el castellà, que és la llengua oficial de tot l’Estat.
3. Estat francès
· La Catalunya Nord: les comarques del Rosselló, el Vallespir, la Cerdanya, el conflent i la Fenolleda formen la Catalunya del Nord, un territori que pertany a l’Estat francès arran del tractat
dels Pirineus (1659). El català és la llengua pròpia d’aquests territoris –l’occità ho és de la Fenolleda−, però el francès hi és l’única llengua oficial.
4. Estat italià
· L’Alguer: és una ciutat de l’illa de Sardenya on s’ha conservat l’ús del català des del segle XIV, moment en què formà part de la corona catalanoaragonesa.