La varietat geogràfica

En cadascun dels territoris on es parla el català es fa servir un dialecte o varietat geogràfica diferent.

Els dialectes del català es poden classificar en dos grans blocs: els dialectes orientals i els dialectes occidentals. Una de les diferències més importants entre aquests dos grups és la pronunciació de les vocals en síl·laba àtona:

 

DIALECTES ORIENTALS

DIALECTES OCCIDENTALS

Les vocals a / e en síl·laba àtona es prouncien vocal neutra [∂]: porta, especial, avellana, paperera...

No fan el so de la vocal neutra, per tant, diferencien la pronúncia de la a i la e en síl·laba àtona: pare, maletes...

Les vocals o / u en síl·laba àtona es pronuncien [u]: jo canto, mosso, musical, possible, sorollós...

Distingeixen el diferent so de la o i la u en síl·laba àtona: carro, mosso, popular...

 

Els dialectes orientals són:

  • El català central: variant que es parla a les comarques de Girona, a les de Barcelona i en algunes de Tarragona. Presenta molts subdialectes: el septentrional de transició, el salat, el xipella, el barceloní i el tarragoní.
  • El rossellonès o català septentrional: dialecte parlat a la Catalunya Nord.
  • El balear: variant geogràfica parlada a les illes Balears. Hi podem distingir quatre subdialectes, un per a cada illa: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc.
  • L'alguerès: dialecte parlat a l'Alguer.

 

Els dialectes occidentals són:

  • El català nord-occidental: es parla a les comarques de Lleida, en algunes de Tarragona, a Andorra i a la Franja de Ponent. Hi ha tres subdialectes: el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
  • El valencià: és la variant del País Valencià. Presenta tres subdialectes (septentrional, central o apitxat i meridional).