Les interjeccions i les onomatopeies
1. Les interjeccions
Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del regsitre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient.
Les interjeccions poden ser pròpies o impròpies:
- Les pròpies són formes simples, de significat poc precís, que només poden actuar com a interjeccions (ai, ui, oh, apa, ecs...).
- Les impròpies són noms, verbs, adverbis o locucions que s’utilitzen com a interjeccions (alerta, bon dia, som-hi, endavant, Déu n’hi do...).
Classificació de les interjeccions
Les interjeccions, segons la funció comunicativa bàsica que manifesten, es poden classificar en tres grups:
Les interjeccions i l’oració exclamativa
Les exlcamacions expressen èmfasi i, per tant, sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa:
Renoi, que bé que ho fas!
Ep, vigila de no caure al precipici!
Vinga, que ja hi arribem!
2. Les onomatopeies
Les onomatopeies són una classe especial d’intejeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes:
Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:
Se sent el rum-rum constant del motor del generador elèctric.
S’ha de deixar que el guisat faci el xup-xup durant dues hores.
En apagar el llum, se sentia el zzz d’un mosquit.
Paraules derivades d’onomatopeies
A partir d’algunes onomatopeies s’han format noms i verbs derivats. Per exemple:
Xiu-xiu: xiuxiueig, xiuxiuejar
Dring: dring, dringar
Xip-xap: xipolleig, xipollejar.