L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: -sí, senyor- i -bones tardes-.

Autor: Miquel Martí i Pol

Introducció

L'Elionor és un poema de Miquiel Martí i Pol, que va néixer a Roda de Ter l'any 1929 i va morir-hi el 2003. Pertany a la seva obra La Fàbrica (1970-1971). La poesia de Martí i Pol destaca pel seu compromís i realisme. L’Elionor va començar a treballar a la fàbrica quan tenia catorze anys, com ho va fer també l’autor del poema. Aleshores era freqüent treballar a aquesta edat i fins i tot abans.

Resum

Martí i Pol ens resumeix la vida de l’Eionor. Tenia catorze anys i un dia quan va posar-se a treballar, i això li va marcar. Era molt nena, però era el que hi havia. Era encantadora i tendre, i la seva funció era la d’escombrar. Però la seva alegria va anar desapareixent a mesura que es passava més i més dies tancada a la fàbrica. Les altres dones deien que això se li passaria si es casava i tenia fills. La filla gran encara era molt nena quan va posar-se a treballar, només tenia catorze anys i tres hores.

Tema
Aquest poema tracta de la vida d’una noia de l’època de l’autor que treballa a la fàbrica. Aquesta noia simbolitza totes les dones obreres de l'època a Catalunya.

Comentari del contingut

Té una sola estrofa amb versos lliures, però es podria confondre fàcilment amb una narració. Al llarg de tot el poema ens explica per sobre la vida de l'Elionor, però el que més interessa és la metonímia que és l’Elionor i la sensació de buidor i tristesa que té. La metonímia és una manera de referir-se a totes les noies i dones obreres de la època.

Hi ha una metàfora al vers 5, ja que les coses no queden enregistrades a la sang. Les trenes que apareixen al vers 6 són una altra metàfora, ja que amb les trenes ens vol dir que encara era una nena. El "feia córrer l’escombra" del vers 11 és una personificació, ja que l’escombra no corre. Quan diu que els dies es dilueixeen, ens està presentant una altra metàfora, amb la qual vol dir que els dies passen. Trobem un paral·lelisme entre el principi del poema i el final, ja que la seva filla va pel mateix camí que la mare.

Conclusió

Amb aquest poema l'autor ens vol donar a entendre que la vida de L’Elionor era la tònica general de la vida de les dones de l’època. Es tracta, doncs, d'una denúncia de les injustícies socials i de les dures condicions de la classe obrera. L'Elionor representa les dones treballadores de l'època i reclama una millora en la qualitat de vida. 

Pare nostre que esteu en el cel,

Sia augmentat sovint el nostre sou,
vingui a nosaltres la jornada de set hores,
faci’s un xic la nostra voluntat
així com la d’aquells que sempre manen.

El nostre pa de cada dia
doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui,
perdoneu els nostres pecats
així com nosaltres perdonem
els dels nostres encarregats
i no ens deixeu caure a les mans del director,
ans advertiu-nos si s’apropa.

Amén.

Miquel Martí i Pol, de La Fàbrica