La veu dels personatges

1. El diàleg i el monòleg

 

En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan servir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments... Per representar les paraules dels personatges, hi ha bàsicament dues formes: el diàleg i el monòleg.

En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges.

En el monòleg un sol personatge ens permet sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.

 

2. Estil directe i estil indirecte

Quan els personatges parlen, podem sentir la seva veu de dues maneres diferents: en estil directe i en estil indirecte.

Si les paraules del personatges es reprodueixen literalment, és a dir, al peu de la lletra, llavors diem que estan representades en forma d’estil directe. En canvi, si les paraules dels personatges són reproduïdes a través de la veu del narrador, llavors diem que estan representades en forma d’estil indirecte.

 

Quan passem del discurs directe al discurs indirecte, cosa que hem de fer sovint, es produeixen canvis importants:

 

2.1. Persones verbals


Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o potser només n'hi ha una. Llavors la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o la primera, jo.

 

Porta'm el diari d'avui (discurs directe)
— M'ha demanat que li porti el diari d'avui (discurs indirecte)

 

2.2. Temps verbals


Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui la narra. Passem la conversa al passat i canvien els temps verbals.

 

He quedat aquí amb la meva germana.(discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

 

2.3. Verbs introductoris


Si les persones que parlaven ja no hi són presents, ens perdem la informació que proporcionen tant el gest, com el to de la veu, com la intenció. Aquesta informació l’hem de recollir amb un verb introductori que sigui fidel al que mostraven o sentien els protagonistes. Si sempre fem servir dir, no podrem copsar ni la intenció ni el sentiment dels parlants.

 

— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)
Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar, preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar

 

2.4. Pronoms, adverbis i determinants


Si canvia la persona gramatical, canvien les formes pronominals, els adverbis i els possessius. Si canvien els punts de referència, canvien també els demostratius.

 

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)

 

2.5. Nexes


Sempre hi ha una conjunció o nexe que enllaça el que volem referir de la conversa amb el verb introductori. Els més corrents són que per a les oracions afirmatives i si en cas que hagis de referir oracions interrogatives.

 

— He quedat aquí amb la meva germana. (discurs directe)
— Em va dir que havia quedat allà amb la seva germana. (discurs indirecte)