Els personatges
En les narracions intervenen sempre uns personatges que viuen uns fets. L’autor en tria els noms, els aspectes físics i els psicològics, d’acord amb la intenció del que vol narrar. Decideix també la manera com aquests personatges s’han de presentar al lector i l’evolució o la transformació que experimentaran al llarg de l’escrit a causa de la interactivitat amb l’ambient que els envolta. Cal dir que aquests no existeixen fora de la narració per més realistes que semblin.
Els personatges són “éssers de paper”, que vol dir 'de ficció', és a dir, inventats. No obstant això, han de ser caracteritzats com si existissin de debò per tal que el lector se'ls pugui imaginar i visqui la història que s'explica.
1. El nom
Els noms que l’autor posa als personatges permeten conèixer-ne el sexe (Anna, Joan), l’edat (Andreuet) i, fins i tot, poden orientar el lector sobre l’activitat laboral (el doctor Terradelles) i
la procedència social (Segimon Vilagentil) o geogràfica (Mike). L’autor pot atribuir als personatges un malnom o un motiu (el Gepa, la Nico).
2. La caracterització
A més del nom, el narrador o els mateixos personatges informen el lector d’altres peculiaritats que tenen: l’aspecte físic, els trets psicològics, els senyals distintius (vestuari, complements,
mitjans de locomoció...) o el registre expressiu (capacitat de comunicació oral, recursos lèxics i usos morfosintàctics del discurs dels personatges).
Caracteritzar un personatge significa presentar-ne els aspectes més significatius: el nom i l'edat, descriure'l físicament, saber què pensa, sentir com parla i, sobretot, veure'l actuar. De vegades alguns d'aquests aspectes no apareixen i cada lector els supleix amb la seva imaginació.
Com que en una narració no tots els personatges estan caracteritzats de la mateixa manera, distingim diversos tipus de personatges:
2.1. Personatges complexos o rodons: modifiquen la seva manera de pensar i d'actuar al llarg de la narració. Per això també se'n diuen personatges dinàmics, perquè la seva conducta canvia i evoluciona. Són personatges imprevisibles, que poden sorprendre el lector.
2.2. Personatges senzills o plans: actuen i pensen sempre igual al llarg de la narració. Per això també reben el nom de personatges estàtics, ja que la seva conducta no canvia ni evoluciona. Són personatges previsibles i no sorprenen el lector.
3. La presentació
El lector es pot familiaritzar amb les característiques dels personatges de manera directa. Bé perquè el personatge es presenta ell mateix, o bé perquè el narrador de la història s’encarrega de
presentar-lo. En aquest cas, al principi de la història sol haver-hi una descripció física i psicològica dels personatges força extensa.
Però el lector també s’hi pot familiaritzar indirectament, quan dedueix les particularitats dels personatges a mesura que avança la lectura dels esdeveniments narrats. En aquest cas, no se solen
fer descripcions dels personatges gaire llargues, sinó que se’n donen les característiques a poc a poc, separadament, al llarg de tot el relat.
4. L’evolució o la transformació
L’entorn dels personatges (fets, ambient, societat...) els modela. Aquestes circumstàncies externes actuen sobre els personatges principals:
· Protagonistes: són els que duen a terme l’acció, el motor de la història.
· Antagonistes-adversaris: són els que estan enfrontats amb els protagonistes. Pot ser, però, que no n’hi hagi.
5. La funció dels personatges
D'acord amb la importància que adquireixen o la funció que realitzen els personatges, distingim entre:
5.1. Personatges principals: el protagonista és el personatge que realitza la major part de les accions i que sol tenir un objectiu per aconseguir o un problema per resoldre. La seva actuació, les seves idees i la seva manera de ser són el centre d'atenció del lector. L'antagonista és el personatge que posa obstacles al protagonista i condiciona la seva actuació, per exemple, fent canviar la seva conducta, posant dificultats perquè no aconsegueixi allò que es proposa.
5.1. Personatges secundaris: són la resta de personatges, que poden agrupar-se a l'entorn dels principals. I així parlem de personatges aliats, que ajuden el protagonista, i de personatges oponents, que li posen obstacles o el volen allunyar del seu objectiu.