El text informatiu

Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: els desitjos, les emocions, les idees, etc. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat uns sistemes de signes que ens permeten expressar, amb una gran precisió, tot allò que volem transmetre: són les llengües.

Els cinc elements bàsics de la comunicació

Segons el canal utilitzat, els textos poden ser orals (transmesos per mitjà dels sons articulats que es propaguen a través de l’espai en forma d’ones acústiques) i de textos escrits (transmesos per mitjà de grafies representades sobre un suport físic: paper, pissarra, pantalla...).

 

TEXTOS ORALS

TEXTOS ESCRITS

És dual o col·lectiu. Calen, almenys, dues persones.

És individual.

És improvisat. Les idees apareixen desorganitzades, hi ha vacil·lacions, imprecisions, rectificacions, falques, tics...

És planificat. Les idees estan organitzades. Per tant, és un text més elaborat.

Té el suport de signes no verbals (mirades, gestos...) i del context comunicatiu (les circumstàncies).

Té pocs elements no verbals (subratllats, mida i tipus de lletra, color...) i emissor i receptor no comparteixen el context. Cal que sigui clar i precís.

És efímer, només el sentim una vegada (si no l’enregistrem).

És perdurable, el podem llegir moltes vegades.

 

 

La notícia

En periodisme, una notícia és qualsevol alteració novedosa en l'ordre de les coses i susceptible de convertir-se en referència per a una comunitat. Es tracta d'un gènere d'informació i, per tant suposadament objectiu, respecte a un article d'opinió. El periodista ha d'explicar els fets de manera breu, senzilla i aclaridora.

 

Estructura


La notícia consisteix a passar a un discurs o text uns fets, per tant està subjecta a convencions de gènere i estil. Té tres parts principals:

  • Titular: format per un títol breu i un subtítol que el complementa. De vegades, hi ha també l’avanttítol, La funció del titular és atreure l’atenció del lector.
  • Entrada o lead: és el primer paràgraf de la notícia en periodisme escrit i sovint radiofònic. Serveix com a resum, ja que generalment proporciona la informació bàsica que respon a les preguntes qui, què, com, quan, on i per què. En televisió el més semblant al lead és l’entradeta del presentador, però en el vídeo no és possible encabir totes les respostes en les seqüències inicials.
  • Cos: exposa de manera ordenada, i mitjançant els diversos paràgrafs, el contingut de la notícia que ja s’ha exposat de forma resumida en l’entrada. Al començament sempre hi ha els fets més importants i cap al final els menys importants. En periodisme escrit, d’aquesta estructura se’n diu "piràmide invertida".

 

Trets de la notícia

 

Informar és posar la gent al corrent de les coses que passen. Tots els mitjans de comunicació dediquen una part important de la seva programació a informar, és a dir, a donar notícia a la gent de tot el que passa al món.

Una notícia és l'exposició d'un fet d'actualitat. Una notícia serà menys important o més en funció de:

 

  • La proximitat (terratrèmol a Catalunya vs terratrèmol al Japó).
  • La quantitat de gent afectada (vaga de pilots d'avió vs vaga a l'empresa Seat).
  • La singularitat (un gos mossega un home vs un home mossega un gos). 
  • El caràcter tràgic(atropellament d'un vianant vs instal·lació d'un semàfor en una cruïlla). 
  • L'actualitat: no és notícia el que no és nou. Això fa que a vegades se sacrifiquin temes de fons o de gran abast per la novetat d’altres esdeveniments i constitueix una de les principals crítiques al periodisme d’actualitat
  • L'interès humà: la notícia ha de connectar amb els interessos del públic del mitjà o saber generar-los, per això la tendència ideològica i de selecció de temes de cada mitjà condiciona el tipus de notícies que hi apareixen
  • La repercussió: si els protagonistes de la notícia són famosos o es tracta d’un tema amb repercussions a la vida real de les persones, augmenta la seva rellevància.