Els determinants demostratius, possessius i interrogatius

1. El demostratius

 

Els demostratius indiquen la proximitat o la llunyania en l’espai o en el temps de la cosa de què es parla respecta a l’emissor.

 

 

singular

plural

demostratiu adverbial

 

masculí 

femení

masculí

femení

 

pròxim

aquest

aquesta

aquests

aquestes

aquí

llunyà

aquell

aquella

aquells

aquelles

allí / allà

 

Els demostratius fan d’adjectius quan determinen el substantiu:

 

Aquell noi El noi aquell

 

També poden fer de pronom, quan substitueixen un nom:

 

Aquesta és la que volia

 

Quan fan de pronoms, tenen unes formes neutres que substitueixen un antecedent neutre, inconcret o genèric:

 

pròxim: això

llunyà: allò

 

La utilització dels deomstratius manté una estreta relació amb els temps verbals:

 

Aquest llibre que llegeixes (ara)

Aquesta pel·lícula que hem vist (avui)

Aquell llibre que llegies (ahir)

Aquella pel·lícula que vam veure (ahir)

 

 

2. Els possessius

 

Indiquen possessió, pertinença o una simple relació de correspondència d’algú o d’alguna cosa respecte al nom que determinen.

 

singular

plural

 

un posseïdor

 

 

masculí

femení

masculí

femení

meu

meva

meus

meves

teu

teva

teus

teves

seu

seva

seus

seves

 

més d’un

posseïdor

 

nostre

nostra

nostres

vostre

vostra

vostres

seu

seva

seus

seves

llur

llurs

 

Els possessius àtons es refereixen a un sol posseïdor. Avui dia només s’usen davant dels noms de parentiu i en alguna frase feta: Mon pare, En ta vida

 

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

mon

ma

mos

mes

ton

ta

tos

tes

son

sa

sos

ses

 

Generalment el possessiu porta article quan va davant del nom:

 

El nostre autobús passa a les set.

 

En canvi, quan va darrere el nom, el possessiu desapareix:

 

En Carles vindrà a viure un temps a casa nostra.

Dóna-li això de part meva.

 

No hem d’abusar dels possessius són innecessaris i cal evitar-los:

 

Li van saltar les seves llàgrimes dels seus ulls

Es va ficar les seves mans a les seves butxaques.

 

En aquests exemples els possessius són innecessaris i cal evitar-los.

 

Li van saltar les llàgrimes dels ulls.

Es va ficar les mans a les butxaques.