1. El demostratius
Els demostratius indiquen la proximitat o la llunyania en l’espai o en el temps de la cosa de què es parla respecta a l’emissor.
|
singular |
plural |
demostratiu adverbial |
||
|
masculí |
femení |
masculí |
femení |
|
pròxim |
aquest |
aquesta |
aquests |
aquestes |
aquí |
llunyà |
aquell |
aquella |
aquells |
aquelles |
allí / allà |
Els demostratius fan d’adjectius quan determinen el substantiu:
Aquell noi El noi aquell
També poden fer de pronom, quan substitueixen un nom:
Aquesta és la que volia
Quan fan de pronoms, tenen unes formes neutres que substitueixen un antecedent neutre, inconcret o genèric:
pròxim: això
llunyà: allò
La utilització dels deomstratius manté una estreta relació amb els temps verbals:
Aquest llibre que llegeixes (ara) |
Aquesta pel·lícula que hem vist (avui) |
Aquell llibre que llegies (ahir) |
Aquella pel·lícula que vam veure (ahir) |
2. Els possessius
Indiquen possessió, pertinença o una simple relació de correspondència d’algú o d’alguna cosa respecte al nom que determinen.
singular |
plural |
|||
un posseïdor
|
masculí |
femení |
masculí |
femení |
meu |
meva |
meus |
meves |
|
teu |
teva |
teus |
teves |
|
seu |
seva |
seus |
seves |
|
més d’un posseïdor
|
nostre |
nostra |
nostres |
|
vostre |
vostra |
vostres |
||
seu |
seva |
seus |
seves |
|
llur |
llurs |
Els possessius àtons es refereixen a un sol posseïdor. Avui dia només s’usen davant dels noms de parentiu i en alguna frase feta: Mon pare, En ta vida
singular |
plural |
||
masculí |
femení |
masculí |
femení |
mon |
ma |
mos |
mes |
ton |
ta |
tos |
tes |
son |
sa |
sos |
ses |
Generalment el possessiu porta article quan va davant del nom:
El nostre autobús passa a les set.
En canvi, quan va darrere el nom, el possessiu desapareix:
En Carles vindrà a viure un temps a casa nostra.
Dóna-li això de part meva.
No hem d’abusar dels possessius són innecessaris i cal evitar-los:
Li van saltar les seves llàgrimes dels seus ulls
Es va ficar les seves mans a les seves butxaques.
En aquests exemples els possessius són innecessaris i cal evitar-los.
Li van saltar les llàgrimes dels ulls.
Es va ficar les mans a les butxaques.