L'adjectiu

1. La concordança amb el nom

 

Un adjectiu és una paraula que expressa una característica (una qualitat o un defecte) i generalment acompanya un nom amb el qual concorda en gènere i nombre.

 

L’aigua tèrbola: femení singular

Els dies calorosos: masculí plural

 

Si un adjectiu es refereix a dos o més noms, va en plural. I si un dels noms és de gènere masculí, l’adjectiu també ha de concordar amb el masculí. Per exemple:

 

El got i la tassa escantellats: masculí plural

 

Quan l’adjectiu va darrere un nom, fa la funció de complement del nom (CN). Però quan s’usa darrere els verbs ser, estar o semblar, diem que la funció de complement atributiu (CAtr).

 

L’aigua tèrbola: Adj (CN)

L’aigua és tèrbola: Adj (CAtr)

 

2. El gènere i el nombre

 

Tots els adjectius tenen diverses formes. Segons la quantitat de formes que poden presentar, els agrupem en quatre grups:

 

1.

gris

grisa

grisos

grises

dues formes en singular

dues formes en plural

2.

ample

ampla

amples

dues formes en singular

una sola forma en plural

3.

audaç

audaços

audaces

una sola forma en singular

dues formes en plural

4.

alegre

alegres

una sola forma en singular

una sola forma en plural

 

 

3. Alguns canvis ortogràfics

 

La formació del femení i del plural comporta canvis ortogràfics en l’arrel d’alguns adjectius. Els principals són els següents:

 

  • Canvi de consonant

 

humit

humida

humits

humides

poruc

poruga

porucs

porugues

tranquil

tranquil·la

tranquils

tranquil·les

actiu

activa

actius

actives

comú

comuna

comuns

comunes

lleig

lletja

lletjos

lletges

escàs

escassa

escassos

escasses

 

 

  • Canvi en l’accentuació i la dièresi

 

savi

sàvia

savis

sàvies

ingenu

ingènua

ingenis

ingènues

genuí

genuïna

genuïns

genuïnes

ambigu

ambigua

ambigus

ambigües

 

 

4. Alguns adjectius invariables

 

Hi ha molts adjectius que en el singular són invariables. Fixa-t’hi:

 

  • La majoria dels acabats en –al, -el i –il: pis principal / porta principal, enemic cruel / guerra cruel, exemple fàcil / activitat fàcil.
  • Els acabats en –aç, -iç i –oç: inventor audaç / ment audaç, home feliç / vida feliç, animal veloç / màquina veloç.
  • La majoria dels acabats en –ant i –ent: home elegant / dona elegant, alumne obedient / alumne obedient, licor amargant / fruita amargant.
  • Alguns acabats en –e: noi alegre / noia alegre, exercici simple / fórmula simple, esperit jove / gent jove.

 

Tot i això, fixa’t en aquests adjectius de dues terminacions:

 

Carrer paral·lel, línia paral·lela

Parc tranquil, zona tranquil·la

Alumne atent, alumna atenta

Soldat valent, acció valenta

 

L'adjectiu que complementa més d'un nom es posa en plural:

La persiana i la finestra blanques.

 

Si un dels noms és masculí i l'altre femení, l'adjectiu que els complementa sempre pren la forma masculina:

La medalla i l'anell daurats.

Unes joies i uns rellotges molt valousos.