Es pot definir la literatura com l’art d’escriure amb finalitat bàsicament estètica. Explicar històries inventades o reals, o expressar sentiments i emocions, és fer literatura.

1. L’art d’escriure

Les paraules són matèria artística que serveix per donar forma a la literatura, de la mateixa manera que els colors són la matèria que utilitza la pintura.

2. La funció de la literatura

En l’àmbit individual:

· Complau estèticament
· Satisfà lúdicament
· Estimula sensacions
· Motiva l’intel·lecte
· Planteja reptes
· Mostra models de comportament i de relació

En l’àmbit social:

· Distreu
· Valora ideologies i institucions
· Cohesiona comportaments socials
· Crea models de conducta social

3. Els gèneres literaris

D’acord amb les característiques (estructura, contingut, intenció, destinataris...) que tenen els textos literaris orals i escrits, es fa una classificació per gèneres literaris:

Classificació clàssica:

· Èpica: obres narratives en vers que expressen realitats objectives: la història d’un poble, les gestes d’un heroi...
· Lírica: obres en vers que expressen realitats subjectives: sentiments, sensacions, conviccions del poeta...
· Dramàtica: obres en prosa o en vers que es poden representar en un escenari mitjançant l’acció i el diàleg.

Classificació actual:

· Narrativa: obres que relaten, en prosa, fets reals o imaginaris. Subgèneres: conte, novel·la, rondalla, llegenda, memòria, assaig, biografia, etc.
· Poesia: obres que expressen, en vers, realitats objectives o subjectives. Subgèneres: lírica i èpica.
· Teatre: obres que expressen fets reals o imaginaris, escrites per ser representades en un escenari. Subgèneres: tragèdia, drama, comèdia, sainet, òpera, etc.

Nous gèneres:

· Literatura infantil i juvenil: narracions, poemes i obres teatrals especialment dirigides als joves i als infants.
· Periodisme: textos escrits o orals que expliquen o fan reflexions sobre fets d’actualitat.
· Guió cinematogràfic: textos generalment conversacionals, que poden ser creacions originals o adaptacions d’obres narratives de totes les èpoques.
· Còmic: il·lustracions amb textos, generalment breus, que abasten temàtiques molt diverses.

La narrativa és el gènere que engloba els textos literaris que es basen en la narració d’una història protagonitzada per uns personatges. Així doncs, pertanyen a aquest gènere novel·la i conte.

Les obres narratives presenten elements comuns:

• La veu del  narrador: és la veu que ens conta la història. El narrador pot ser un dels personatges de la història (narrador intern) o un ésser que no intervé en la història (narrador extern):
• Els personatges: són els éssers creats per l’autor que protagonitzen els fets narrats. El personatge principal s’anomena protagonista i, si hi ha un personatge que s’enfronta al protagonista, aquest s’anomena antagonista. En els gèneres populars (rondalles, llegendes, faules...) els personatges poden ser animals o objectes personificats.
• L’argument: és el conjunt d’esdeveniments o fets que es narren (constitueix l’esquelet de la història).
• Els temes: són els assumptes generals que apareixen tractats en l’argument de l’obra. Són temes freqüents de les narracions els conflictes familiars, l’amistat, l’enamorament i l’amor, la injustícia, les desigualtats socials, la marginació, etc.
• L’ambientació: és la descripció de tot allò que ens permet situar els fets narrats en un lloc determinat (un espai tancat, una gran ciutat, un desert, un altre planeta...) i en una època determinada (la nostra època, l’època medieval, el futur...).
• L’estructura: és el conjunt de parts en què es pot dividir l’obra. L’estructura tradicional de la narració consta de tres part:
  • El plantejament: primera part de la narració en què se’ns presenta el protagonista en un ambient determinat i amb algun problema a resoldre).
  • El nus: part central de la narració en què una sèrie d’esdeveniments compliquen l’existència del protagonista i creen una intriga en el lector o oïdor per saber com es resoldrà el problema.
  • El desenllaç: part final de la narració en què es dóna solució (positiva o negativa) al problema.

• La forma literària: és la manera que tria l’autor en cada moment per transmetre la informació. Podem parlar de tres formes bàsiques:
  • La narració o relat: explicació de les accions que protagonitzen els personatges.
  • La descripció: explicació de les característiques dels personatges, els espais, els objectes, etc.
  • El diàleg: reproducció de les paraules que diuen els personatges.

Les obres narratives poden prendre vàries formes:

• La novel·la: obra narrativa d’una llargària considerable, escrita en prosa, que presenta una trama complexa, és a dir, la informació dels fets i de les accions es transmet de manera fragmentada o discontínua per tal de crear la intriga necessària en el lector.

Segons el contingut, les novel·les se solen classificar en subgèneres: la novel·la d’aventures, la novel·la gòtica (o de terror),  la novel·la rosa (o sentimental), la novel·la detectivesca o policíaca, la novel·la negra (o de delictes), la novel·la de ciència-ficció, la novel·la històrica, etc.

• El conte: narració breu, escrita en prosa, que sol presentar una trama senzilla.

• En l’àmbit de la literatura popular de transmissió oral, se solen distingir tres subgèneres: la rondalla (conte destinat especialment a l’entreteniment dels infants), la llegenda (conte que explica esdeveniments que solen tenir un fons real però que han estat transformats per la tradició) i la faula (conte protagonitzat per animals amb una finalitat educativa o moral).

La prosa i el vers

La prosa és la forma habitual d’escriure: en prosa s’escriuen les cartes, els diaris, els contes, les novel·les, etc. les frases s’escriuen una darrere l’altra formant blocs més o menys llargs que anomenem paràgrafs (el punt i a part indica l’acabament d’un paràgraf).

El vers és la forma tradicional d’escriure la poesia: ratlles curtes, amb un nombre regular de síl·labes, en què sovint rimen les últimes paraules. Els versos se solen agrupar en blocs més o menys llargs que anomenem estrofes.

EXERCICIS

El conte és una narració curta escrita en prosa. Un conte, com qualsevol altra narració, gira a l’entorn d’una idea central, que és el tema. No s’ha de confondre mai el tema ni amb l’argument ni amb la idea inicial, origen de la història. Els elements més importants sobre els quals es fonamenta el conte són cinc: l’argument o la trama, els personatges, el temps, l’espai i el títol.

1. L’argument o la trama

L’argument consisteix en la narració d’uns esdeveniments que estan d’acord amb una seqüència temporal determinada. Tot i que es pot alterar, generalment aquesta seqüència està constituïda per la introducció o presentació, el desenvolupament o nus, i el desenllaç o acabament:

· Introducció: presentació d’elements bàsics de la narració com els personatges, l’espai, el temps, el mòbil...
· Nus: complicació de la trama.
· Desenllaç: resolució final de la trama.

2. Els personatges

Són els éssers vius que desenvolupen l’acció. Segons la manera com intervenen en l’argument poden ser:

· Principals: tenen un paper decisiu en l’acció i una presència important.
· Secundaris: no constitueixen el nucli de l’acció i tenen una presència limitada.

3. El temps

S’han de diferenciar dos aspectes:

· Temps intern o narratiu: és la durada dels elements narrats.
· Temps extern o històric: és l’època en què se situa l’acció.

4. L’espai

L’espai és el marc ambiental en què es mouen els personatges i transcorren els fets; aquest marc pot ser real o imaginari. Hi ha espais oberts (a l’aire lliure) o tancats (sota un sostre).

5. El títol

És la paraula o grup de paraules que designen el conjunt de la narració. El títol pot tenir dues menes de significats:

· Significat concret: es relaciona de manera evident amb el contingut de l’obra. Per exemple: Silvestre Malasang.
· Significat inconcret: es relaciona de manera simbòlica amb el contingut de l’obra. Per exemple: Temps difícils.

EXERCICI D'AMPLIACIÓ

1. Com a il·lustració d'aquesta part he utilitzat tres fotografies d'escriptors de contes. Els seus cognoms són Calders, Moliner i Monzó. Digues el nom complet de cada un, relaciona'ls amb les fotos i fes-ne una petita biografia literària posant especial atenció en els reculls de contes que han publicat i l'estil literari de cadascú.